Lablasco

Vida senzilla

MAID i riquesa psicològica

Volia veure la serie de Netflix, però no en trobava mai el valor. Fins que he descobert que estava basada en un llibre i aquesta setmana l’he escoltat a Audible a la boca d’Stephanie Land, la seva autora, perquè les memòries són una cosa que vols de primera mà. Un cop acabat, m’he enganxat tant a la història que he hagut de veure la serie també.

Val a dir que tant el llibre com la serie són difícils. Es plora sovint. No sabria explicar per què l’he vista sense utilitzar el concepte de riquesa psicològica. Que és uns idea que vaig descobrir fa uns mesos en el poscast de Science Unescripted per a descriure la vida ideal, més enllà de la felicitat o de viure amb un propòsit. Aleshores, em vaig preguntar si sabria identificar una experiència rica psicològicament perquè és quelcom molt subjectiu. Es suposa que són experiències que canvien la manera que tens de veure el món i el teu lloc en ell, al reflexionar sobre elles i veure coses d’una manera que no veies abans.

 

I definitivament Stephanie Land m’ha colpit amb MAID. M’ha canviat la perspectiva sobre la felicitat i la maternitat. Però després d’escoltar-la, en la següent entrevista, me n’he adonat que m’interessa el que escriu no només perquè la seva història és interessant. És la seva mirada, la forma de reflexionar sobre les coses la que m’agrada. I ja estic impacient per saber quin serà el seu pròxim treball.

 

“Our space is a home because we love each other in it”

Xarxa de barri

 

Quan venc alguna cosa per internet, m’agrada anar a correus. M’agrada més que comprar el segell per internet i deixar el paquet en una bústia.

Crec que és perquè em dona certa seguretat que siga un expert el que decidisca quan val l’enviament del paquet, i que verifique l’adressa. Però també està el factor humà, la microinteracció tan valuosa durant la pandèmia, i que poc a poc ens anem coneixent.

 

I parlant de xarxa de barri, he negociat amb el de la tintoreria que el tint dels vaquers me’l farà ell.

Em sembla raonable pagar per aquest servei i no haver de preocupar-me per netejar-la després o fer tres rentades buides per a assegurar-me que no queda tint després i tenyeix la resta de la meva roba.

I m’he adonat que és la vegada que hem parlat més estona, i que, al igual que amb la meua modista de confiança, poc a poc i sense proposar-m’ho, estic no només recolzant el comerç de proximitat, sinò creant una xarxa de relacions personals i de confiança a la que ja no estem acostumats.

Grans magatzems, opció sostenible?

General

 

Ja tinc el meu tint per als vaquers. El podria haver demanat a Amazon, però vaig preferir anar al John Lewis amb la bici, estirar una mica les cames i no augmentar tant la meua petjada de carboni.

Mentre pedalava, pensava com ha canviat el món, que comprar en uns grans magatzems siga la opció sostenible…

On comprar/vendre roba de segona mà

Resumint la meu experiència comprant i venent de segona mà en diferents plataformes.

Ebay

  • Pros: Té més usuaris tant comprant com venent, i molts filtres de cerca. Va molt bé per vendre i comprar de segona mà si tens clar el que vols. És el que més faig servir, en tinc tot tipus de roba ia sabates.
  • Cons: Per a comprar, et pots perdre en la varietat. Per a vendre, si vols desfer-te de les coses, no guanyes gaire entre el preu baix, el pessiguet que s’endú ebay i el de Paypael.

Olio

  • Pros: Fenomenal per a desfer-se de coses molt usades que no estan per a vendre.
  • Cons: Aconseguir roba és difícil perquè tot desapareix molt ràpid. Així i tot jo tinc una armilla que justament volia.

DePop

  • Pros: Els venedors són joves i tenen molta cura en la comunicació i les fotos. Va bé per a trobar coses diferents/originals. Jo en tinc un jersei i unes sabatilles.
  • Cons: No té gaires filtres, és difícil trobar coses concretes.

Google shopping / google image search

  • Pros: Va molt bé per a bàsics molt específics que no saps en quina tenda buscar.
  • Cons: No sol tindre resultats de roba de segona mà

Contenidors o roba tirada al carrer

  • Pros: És gratis. Reduieixes residus.
  • Cons: Fàstic i mala olor.

Charity shops o ONGs

  • Pros: Els diners van a una bona causa
  • Cons: Tenen coses molt aleatòries, has de tindre la sort que tinguen algo que et fa falta

 

Vull compartir el vídeo de Cabrafotuda i donaré dos excuses.
Primer, que Fran conta com la roba que duen els seus personatges l’aconsegueix de segona mà en charity shops de Benidorm.
I segon, el seu comentari sobre crear contingut en Valencià “Per què he d’arribar a més gent? En la gent que tinga […] serà menos gent, però jo estaré content i estaré agust”

 

Afaitar roba vella

Doncs la màquina d’afaitar jerseis ha resultat ser tota una troballa i totalment addictiva, nivell explotar granets. N’estic molt pagada.

Coses que cal tenir en compte amb aquesta marca són que sovint es para. Cal anar buidant el contenidor de borreta i les fulles d’afaitar per a que torne a funcionar. També que la bateria tarda 5hores en carregar-se.

Ahir vaig ressussitar no només un dels meus jerseis favorits sino també dues samarretes i uns calcetins i ja he preparat entusiasmada més coses per a avui. El meu jersei sembla nou, i dur-lo posat és un xicotet plaer.

 

Bugaderia

Bugaderia

Em va tocar anar ahir perquè l’edredó no cap a la rentadora i surt millor que la tintoreria.

Fou un viatge en el temps, i no només perquè la última vegada els telèfons no tenien internet. L’obligació d’esperar allà em va recordar el temps per a llegir, i en vaig agafar un que tinc per a ocasions especials.

El paper és imbatible com a experiència de lectura. I el soroll blanc de les rentadores sembla eixit d’una app de mòbil per a relaxar-se…

 

The Debutante and Other StoriesThe Debutante and Other Stories

by Leonora Carrington

Canviant d’estació: reorganitzar l’armari

Com que ja tinc una idea digital de la càpsula d’aquesta temporada, el que toca ara és l’esforç físic de canviar-ho tot de lloc. Treure allò “nou” i guardar allò “vell”.

Per a les sabates, dues capses grans sota el llit. Una amb rodes per a les sabates de temporada i una altra amb tapa per a totes les demés.

Per als accessoris, a la paret un penjador per als collarets i arracades de temporada i la resta a un calaix. Els cinturons, en un penjador a l’armari i els que no he de fer servir al calaix. El mateix amb els calcetins i la roba d’esport.

La roba dóna més feina, perquè sol agafar pols i cal rentar-la. De moment ja he reorganitzat l’armari i els calaixos i el següent pas és començar amb les rentadores.

A més, he identificat roba per a descartar. Entenc que l’armari càpsula ajuda a visibilitzar el teu estil i identificar les coses que no van amb tu per a no caure en els mateixos errors. Contra la moda ràpida està la roba que realment fas servir, menys roba que amortitzarem més. Prompte la posaré a la venda de segona mà, que ara ja en sóc una experta.

Segona tardor de càpsula

General

Un any després, em torna a tocar preparar una càpsula de tardor.
Hi ha una gran diferència, i és el que he après enguany:

  • Necessite molta menys roba del que em pensava, només són tres mesos i si vas combinant-la repeteixes poc, i tampoc passaria res
  • No neccesite roba que no s’adequa a les meues activitats diàries, l’estació de l’any, la forma/tamany del meu cos, o que no m’agrada
  • Els meus colors bàsics canvien segons l’estació de l’any
  • Si identifique alguna necessitat, és fàcil trobar-la de segona mà.

En quant a la roba, tinc molta feina ja feta durant un any de descartar i adquirir peces.
La setmana que ve toca organitzar l’armari, que tornem a Londres. De moment, la idea que tinc és aquesta

Més sobre reorganitzar l’armari:

Càpsula d’hivern

Uf, quant de temps ha passat i què poc he pensat en la roba.
En aquest temps, la pandèmia va remuntar a Anglaterra amb la nova variant, ens vam quedar sense Nadal i hem continuat a casa. I tot aquest temps, he seguit obrint l’armari i mudant-me cada dia, sense pensar-hi gaire.

En retrospectiva, vestir-me sense incrementar la fatiga decisional ha mitigat l’efecte de la pandèmia sobre la meua salut mental, així que quan va vindre 2021 vaig reorganitzar l’armari creant una càpsula d’hivern que també em va molt bé.

Càpsula d'hivern

De les coses noves que tinc, venen totes d’identificar necessitats, valorar el material i els colors. No són compres impulsives i la majoria són de segona mà.
En total, em vaig acabar comprant una jaqueta curta, uns vaquers negres tèrmics, 4 jerseis, 2 sabatilles d’esport, unes botes de muntanya i uns quants collarets que m’aporten versalititat en les trucades de Zoom.
I ja està, a finals de Març revisaré i canviaré algunes coses.

Revisant l’armari càpsula

Ha vingut el fred i se m’ha desmuntat l’armari càpsula.

En primer lloc, els abrics. Ha calgut treure’n ja el d’hivern, que tenia aparcat per a la pròxima temporada, i retirar les jaquetes més fines. Quan baixa se 15*C de màxima, ni jaqueta vaquera ni gavardina serveixen de molt, per versàtils que siguen de combinar. I potser me’n caldria algun altre, m’ho estic pensant.

Després he hagut de revisar les sabates. De les d’esport, les blanques són de plàstic i no tenen quasi sola que aïlle, i les negres tenen forats que ventilen al còrrer però deixen passar l’aire fred al caminar.
Les botes negres altes i de taló tampoc me les pose, les he trobat massa arreglades per a la vida que faig ara.

Seguidament, he repassat els vaquers. Dels negres el teixit és massa fi, i en voldria uns semblants però més groixuts. Als grisos els cal un altre ull de la modista així que els deixem al purgatori.

Em passa el mateix amb els calcetins. Són massa fins. Els que tinc mig decents, que són estampats, tampoc escalfen com cal. Em caldrien calcetins llisos tèrmics o calentets.

Un altre tema han segut les samarretes de màniga curta. Trobe que la quantitat estava bé, no n’he necessitades gaires. Tammateix, les samarretes amb colors de tardor són massa amples per a dur sota el gersei i massa fresques per a dur sense res. Podria guardar-les per al bon temps, però són colors que ni faig servir a l’estiu ni m’afavoreixen gaire, així que les descartaré.

També m’ha calgut treure algun gersei que tenia arxivat, només perquè estava en millors condicions que el que duc per casa. Els meus favorits els tinc massa vells! Em faria falta reemplaçar-los.

En fí, que se’m queda molt reduït l’armari i hauré de comprar algunes coses. És descoratjador fracassar en la “no compra”, perquè m’hauria agradat encertar a la primera amb la càpsula, però aleshores he trobat a Courtney Carver, pionera de l’armara càpsula que en aquest post sobre el seu projecte 333, diu que “Si no estàs content amb la teua sel.lecció, torna a sel.leccionar. Utilitza el projecte 333 com a forma d’aprendre el que realment necessites i vols en comptes de com.a càstic. Ha de ser divertit i fer-te la vida més fàcil.”

Més info:

Sobre Courtney a la seva web https://bemorewithless.com/about/

 

Sabates velles, reparar o vendre?

Després de l’experiència amb la modista, he provat un sabater per si tenia una revelació similar.

La veritat és que no m’ha dit el que volia sentir. Després d’una primera experiència deixant-me botes com a noves, no ha volgut tenyir-me unes sabatilles.
Com són blau marí, no em combinen gaire amb el que tinc, però tampoc les volia tirar i crear escombreries.

“Et costarà molts diners canviar el color i canviar la cremallera. Si no les fas servir, ven-les”

Una vegada superada la sorpresa de que algú pogués voler les meues sabates usades, he entrat a ebay i he provat de posar-es a la venda per un euro + despeses d’enviament.
I mira, sí que s’han venut. No sé com explicar el nivell de satisfacció al enviar-les. El pensar que algú els hi donarà més recorregut en comptes de comprar-se sabatilles noves.

Qui sap, potser les meues pròximes sabates li les compre de segona mà jo també?

 

Armari càpsula, primeres impressions

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

 

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més:

 

 

 

Oblida el maquillatge, Zoom té un filtre

T’imagines aparèixer amb bona cara a les videconferències sense haver-li de dedicar temps, sense gastar en maquillatge ni generant les emissions associades als productes de bellesa?

Zoom té filtres que et maquillen. Automàticament. En totes les reunions.
I mira, m’ha alegrat un poquet el dia. L’he trobat dividit entre dos llocs:

Celles i llavis:
En configuracions > fons i filtres > Studio effects beta.
Pots elegir el color i la intensitat.

Base:
En configuracions > video > retoca  l’aparença
Pots elegir la intensitat

Jo li he posat una cosa discreta, que quede natural, i va bé, normalment ni em maquillava.
Espere que prompte afegeixin més opcions!