Lablasco

En el curs de dues setmanes he tingut un parell de desastres:
– El primer, un jersei s’ha cremat una mica
– El segon, uns vaquers s’han estripat

En el meu cas, no és tan fàcil com tirar-ho i comprar-ne de nou. I no només pel compromís de comprar poc de l’armari càpsula. També perquè la roba que faig servir ara és molt valuosa per a mi i no és tan fàcil de reemplaçar.

Ara em mire molt que la forma i els colors/estampats s’adeqüen a mi, i no tant jo a la roba. El jersei tenia la llargada i la forma del coll perfecta. Ara que ja no el venen, és difícil de trobar-ne un semblant. Els vaquers amb aquesta forma i color a mi m’agraden i ja no es troben perquè no estan de moda, i a més aquests estan entrats a la perfecció per la cintura per la meua modista preferida, que per cert, se n’ha anat del país i m’ha deixat molt trista.

Així doncs, entrem en el terreny de les reparacions. Per al jersei, després de donar-li moltes voltes i veure opcions, em vaig decantar per usar un pegat que tenia des de feia temps, combinat amb un trosset de tela de a la part de dins. No és que jo controle molt cosir, però per dins no es veu. Potser és un lloc inusual per a un pegat, a mi m’agrada. Per als vaquers ho veig més complicat, hauré de mirar opcions de noves modistes o arreglos pel barri.

I res, m’ha deixat pensant com l’incentiu a reparar les coses creix quan més valor tenen per a nosaltres. I que la moda ràpida, comprada per impuls, no només té menys valor perquè és més barata i passa de moda ràpidament, sinò perquè no l’hem meditada objectivament, no soluciona una necessitat a llarg termini, no és còmoda, no encaixa amb nosaltres i per tant no té sentit invertir en mantindre-la i reparar-la.