M’han regalat aquesta planxa de vapor. Em fa molta il.lusió, és el gadget secret de les influencers.
Allarga la vida de la roba, com també la màquina d’afaitar gerseis. Com que el vapor neteja, es necessiten menys rentats amb aigua. I més còmoda que una planxa tradicional!
Ja tinc el meu tint per als vaquers. El podria haver demanat a Amazon, però vaig preferir anar al John Lewis amb la bici, estirar una mica les cames i no augmentar tant la meua petjada de carboni.
Mentre pedalava, pensava com ha canviat el món, que comprar en uns grans magatzems siga la opció sostenible…
Resumint la meu experiència comprant i venent de segona mà en diferents plataformes.
Ebay
Olio
DePop
Google shopping / google image search
Contenidors o roba tirada al carrer
Charity shops o ONGs
Vull compartir el vídeo de Cabrafotuda i donaré dos excuses.
Primer, que Fran conta com la roba que duen els seus personatges l’aconsegueix de segona mà en charity shops de Benidorm.
I segon, el seu comentari sobre crear contingut en Valencià “Per què he d’arribar a més gent? En la gent que tinga […] serà menos gent, però jo estaré content i estaré agust”
Com que ja tinc una idea digital de la càpsula d’aquesta temporada, el que toca ara és l’esforç físic de canviar-ho tot de lloc. Treure allò “nou” i guardar allò “vell”.
Per a les sabates, dues capses grans sota el llit. Una amb rodes per a les sabates de temporada i una altra amb tapa per a totes les demés.
Per als accessoris, a la paret un penjador per als collarets i arracades de temporada i la resta a un calaix. Els cinturons, en un penjador a l’armari i els que no he de fer servir al calaix. El mateix amb els calcetins i la roba d’esport.
La roba dóna més feina, perquè sol agafar pols i cal rentar-la. De moment ja he reorganitzat l’armari i els calaixos i el següent pas és començar amb les rentadores.
A més, he identificat roba per a descartar. Entenc que l’armari càpsula ajuda a visibilitzar el teu estil i identificar les coses que no van amb tu per a no caure en els mateixos errors. Contra la moda ràpida està la roba que realment fas servir, menys roba que amortitzarem més. Prompte la posaré a la venda de segona mà, que ara ja en sóc una experta.
Després de l’experiència amb la modista, he provat un sabater per si tenia una revelació similar.
La veritat és que no m’ha dit el que volia sentir. Després d’una primera experiència deixant-me botes com a noves, no ha volgut tenyir-me unes sabatilles.
Com són blau marí, no em combinen gaire amb el que tinc, però tampoc les volia tirar i crear escombreries.
“Et costarà molts diners canviar el color i canviar la cremallera. Si no les fas servir, ven-les”
Una vegada superada la sorpresa de que algú pogués voler les meues sabates usades, he entrat a ebay i he provat de posar-es a la venda per un euro + despeses d’enviament.
I mira, sí que s’han venut. No sé com explicar el nivell de satisfacció al enviar-les. El pensar que algú els hi donarà més recorregut en comptes de comprar-se sabatilles noves.
Qui sap, potser les meues pròximes sabates li les compre de segona mà jo també?
Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.
Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.
El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.
Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.
Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.
Per saber-ne més:
T’imagines aparèixer amb bona cara a les videconferències sense haver-li de dedicar temps, sense gastar en maquillatge ni generant les emissions associades als productes de bellesa?
Zoom té filtres que et maquillen. Automàticament. En totes les reunions.
I mira, m’ha alegrat un poquet el dia. L’he trobat dividit entre dos llocs:
Celles i llavis:
En configuracions > fons i filtres > Studio effects beta.
Pots elegir el color i la intensitat.
Base:
En configuracions > video > retoca l’aparença
Pots elegir la intensitat
Jo li he posat una cosa discreta, que quede natural, i va bé, normalment ni em maquillava.
Espere que prompte afegeixin més opcions!
Això d’anar a la modista té una connotació un poc retro, però he aprés llegint a PuttingMeTogether que més important que les marques, el preu o la forma de la peça, la roba t’ha d’ajustar-nos bé per a quedar-nos bé. No són els nostres cosos els que han d’encabir en la roba, és la roba la que ha d’acoplar-se als nostres cossos.
Si no som gaire cosidors, anem la persona experta en ajustar una peça que és la modista. Una bona modista sap veure a primera vista què cal arreglar i ens sap aconsellar.
A mi em feia vergonya entrar i quedar com una boba, sense saber explicar-me, però ella de seguida va sentenciar que calia entrar la cintura i em va prendre la mida.
Avui he arreplegat uns segons vaquers. No sé si aconseguiré estalviar amb tanta inversió en pantalons vells, costa més l’arreglo que el que m’havia costat el pantaló. La sorpresa és que a l’emprovar-me’ls semblaven nous, m’ajustaven perfectes.De moment ja li n’he deixat uns tercers.
Com pot ser que un canvi tan mínim transforme la roba tant?
Avui he passat per davant d’algunes tendes de roba i al veure els aparadors he sentit la neccessitat d’entrar a mirar què tenien. Aleshores he recordat el compromís de no comprar res en tres mesos, he sospirat amb certa resignació i he passat de llarg.
D’on em ve aquest impuls constant d’estar a la caça de gangues? Per què pensem que roba nova és la forma de renovar-nos? Podem culpar a la fast fashion o moda ràpida? O és que la roba és cada vegada més barata?
M’ha sorprés també que la insatisfació passara ràpid, i que el cap anara a altres llocs, a altres coses més importants.
Deixar de comprar… serà una manera de aclarir la ment i alliberar temps?
M’agrada aquest capítol de Patriot Act. Hassan Minhaj és divertit i didàctic. I li pega un bon repàs a Inditex.
Després de decidir la meua càpsula de tardor, el següent pas era reorganitzar la roba a l’armari. Deixar a mà el que he escollit i amagar la que no necesitaré en els pròxims tres mesos.
He de dir que amuntegar tota la roba a sobre el llit ha segut una experiència impactant. I això que des que vaig posar en pràctica el mètode Marie Kondo fa uns anys ja no tinc ni compre tantes coses.
De moment la foto de dalt és del que ha anat a l’enmagatzematge, i només açò anirà a l’armari.
El procés en si és fàcil, però tens la sensació de privació, no és agradable.
En el meu cas, ha caigut alguna cosa més del que pensava inicialment, i la llista ha ajudat molt.