Lablasco

T’imagines aparèixer amb bona cara a les videconferències sense haver-li de dedicar temps, sense gastar en maquillatge ni generant les emissions associades als productes de bellesa?

Zoom té filtres que et maquillen. Automàticament. En totes les reunions.
I mira, m’ha alegrat un poquet el dia. L’he trobat dividit entre dos llocs:

Celles i llavis:
En configuracions > fons i filtres > Studio effects beta.
Pots elegir el color i la intensitat.

Base:
En configuracions > video > retoca  l’aparença
Pots elegir la intensitat

Jo li he posat una cosa discreta, que quede natural, i va bé, normalment ni em maquillava.
Espere que prompte afegeixin més opcions!

Això d’anar a la modista té una connotació un poc retro, però he aprés llegint a PuttingMeTogether que més important que les marques, el preu o la forma de la peça, la roba t’ha d’ajustar-nos bé per a quedar-nos bé. No són els nostres cosos els que han d’encabir en la roba, és la roba la que ha d’acoplar-se als nostres cossos.

Si no som gaire cosidors, anem la persona experta en ajustar una peça que és la modista. Una bona modista sap veure a primera vista què cal arreglar i ens sap aconsellar.
A mi em feia vergonya entrar i quedar com una boba, sense saber explicar-me, però ella de seguida va sentenciar que calia entrar la cintura i em va prendre la mida.

Avui he arreplegat uns segons vaquers. No sé si aconseguiré estalviar amb tanta inversió en pantalons vells, costa més l’arreglo que el que m’havia costat el pantaló. La sorpresa és que a l’emprovar-me’ls semblaven nous, m’ajustaven perfectes.De moment ja li n’he deixat uns tercers.

Com pot ser que un canvi tan mínim transforme la roba tant?

Avui he passat per davant d’algunes tendes de roba i al veure els aparadors he sentit la neccessitat d’entrar a mirar què tenien. Aleshores he recordat el compromís de no comprar res en tres mesos, he sospirat amb certa resignació i he passat de llarg.

D’on em ve aquest impuls constant d’estar a la caça de gangues? Per què pensem que roba nova és la forma de renovar-nos? Podem culpar a la fast fashion o moda ràpida? O és que la roba és cada vegada més barata?

M’ha sorprés també que la insatisfació passara ràpid, i que el cap anara a altres llocs, a altres coses més importants.

Deixar de comprar… serà una manera de aclarir la ment i alliberar temps?

Per a saber-ne més de la moda ràpida:

M’agrada aquest capítol de Patriot Act. Hassan Minhaj és divertit i didàctic. I li pega un bon repàs a Inditex.

Després de decidir la meua càpsula de tardor, el següent pas era reorganitzar la roba a l’armari. Deixar a mà el que he escollit i amagar la que no necesitaré en els pròxims tres mesos.

He de dir que amuntegar tota la roba a sobre el llit ha segut una experiència impactant. I això que des que vaig posar en pràctica el mètode Marie Kondo fa uns anys ja no tinc ni compre tantes coses.

De moment la foto de dalt és del que ha anat a l’enmagatzematge, i només açò anirà a l’armari.

El procés en si és fàcil, però tens la sensació de privació, no és agradable.
En el meu cas, ha caigut alguna cosa més del que pensava inicialment, i la llista ha ajudat molt.

Diuen estilistes i estiloses que simplifica la vida. Funcionarà per a una persona normal i corrent com jo?

Hi ha moltes a internet, només cal cercar a google “capsule wardrobe”.

Es suposa que la majoria de roba és atemporal i per tant la té tot el món. Li afegeixes les de temporada (abrics o colors de tardor) i voilà, amb unes 30 peces de roba ja tens tema. Els accessoris van a part.

La de la foto de baix és el que m’ha eixit a mi. No he inclòs americanes (no les tinc a casa), ni cap falda (les mitges per a estar per casa van contra de la meua religió), però li he donat el benefici del dubte a un parell de vestits.

De moment jo ja me n’he passat de 30 peces i així i tot em sembla molt poca roba per a tant de temps. Passaré fred?