Lablasco

Vida senzilla

Arxiu de la categoria: Petits plaers

MAID i riquesa psicològica

Volia veure la serie de Netflix, però no en trobava mai el valor. Fins que he descobert que estava basada en un llibre i aquesta setmana l’he escoltat a Audible a la boca d’Stephanie Land, la seva autora, perquè les memòries són una cosa que vols de primera mà. Un cop acabat, m’he enganxat tant a la història que he hagut de veure la serie també.

Val a dir que tant el llibre com la serie són difícils. Es plora sovint. No sabria explicar per què l’he vista sense utilitzar el concepte de riquesa psicològica. Que és uns idea que vaig descobrir fa uns mesos en el poscast de Science Unescripted per a descriure la vida ideal, més enllà de la felicitat o de viure amb un propòsit. Aleshores, em vaig preguntar si sabria identificar una experiència rica psicològicament perquè és quelcom molt subjectiu. Es suposa que són experiències que canvien la manera que tens de veure el món i el teu lloc en ell, al reflexionar sobre elles i veure coses d’una manera que no veies abans.

 

I definitivament Stephanie Land m’ha colpit amb MAID. M’ha canviat la perspectiva sobre la felicitat i la maternitat. Però després d’escoltar-la, en la següent entrevista, me n’he adonat que m’interessa el que escriu no només perquè la seva història és interessant. És la seva mirada, la forma de reflexionar sobre les coses la que m’agrada. I ja estic impacient per saber quin serà el seu pròxim treball.

 

“Our space is a home because we love each other in it”

Xarxa de barri

 

Quan venc alguna cosa per internet, m’agrada anar a correus. M’agrada més que comprar el segell per internet i deixar el paquet en una bústia.

Crec que és perquè em dona certa seguretat que siga un expert el que decidisca quan val l’enviament del paquet, i que verifique l’adressa. Però també està el factor humà, la microinteracció tan valuosa durant la pandèmia, i que poc a poc ens anem coneixent.

 

I parlant de xarxa de barri, he negociat amb el de la tintoreria que el tint dels vaquers me’l farà ell.

Em sembla raonable pagar per aquest servei i no haver de preocupar-me per netejar-la després o fer tres rentades buides per a assegurar-me que no queda tint després i tenyeix la resta de la meva roba.

I m’he adonat que és la vegada que hem parlat més estona, i que, al igual que amb la meua modista de confiança, poc a poc i sense proposar-m’ho, estic no només recolzant el comerç de proximitat, sinò creant una xarxa de relacions personals i de confiança a la que ja no estem acostumats.

Afaitar roba vella

Doncs la màquina d’afaitar jerseis ha resultat ser tota una troballa i totalment addictiva, nivell explotar granets. N’estic molt pagada.

Coses que cal tenir en compte amb aquesta marca són que sovint es para. Cal anar buidant el contenidor de borreta i les fulles d’afaitar per a que torne a funcionar. També que la bateria tarda 5hores en carregar-se.

Ahir vaig ressussitar no només un dels meus jerseis favorits sino també dues samarretes i uns calcetins i ja he preparat entusiasmada més coses per a avui. El meu jersei sembla nou, i dur-lo posat és un xicotet plaer.

 

Bugaderia

Bugaderia

Em va tocar anar ahir perquè l’edredó no cap a la rentadora i surt millor que la tintoreria.

Fou un viatge en el temps, i no només perquè la última vegada els telèfons no tenien internet. L’obligació d’esperar allà em va recordar el temps per a llegir, i en vaig agafar un que tinc per a ocasions especials.

El paper és imbatible com a experiència de lectura. I el soroll blanc de les rentadores sembla eixit d’una app de mòbil per a relaxar-se…

 

The Debutante and Other StoriesThe Debutante and Other Stories

by Leonora Carrington