Lablasco

Quart hivern de càpsula. Efectivament no podia esperar a dur blau!

Què hi ha de “nou” aquest hivern? Una falda imitació cuir, botes noves, dos jerseis i cinturons per reemplaçar els vells.

He comprat de segona mà samarretes de màniga llarga a Vinted.

He heretat un tratge jaqueta negre, vestits negre i platejat, uns vaquers negres slim.

I un munt de coses més heretades per a altres temporades! Tratjes jaqueta marró i roig.

Estic gastant el que vaig comprar a l’estiu? Doncs sí! I bastant! Han anat molt bé.

Aquest estiu s’ha caracteritzat per moltíssimes compres noves.

Primer, he revisat la càpsula d’estiu, la roba més calurosa. Buscant les peces que necessitava, de vegades ha segut fàcil i altres les he hagut d’arreglar: vestits fesquets, shorts de lyocell, una gorra que no done calor, banyadors d’aquagym d’auela i xancles amb pont per als meus peus plans.

I després de tot açò, una altra vegada de compres a la Gran Bretanya. El clima no era el que m’esperava per a les vacances, així que morta de fred i arrastrant una maleta plena de vestits d’estiu, van haver encara més compres. Tot el treball de la consciència ecològica ha anat per la finestra. O no?

Potser no del tot. Espere que tenir l’armari digitalitzat, clars els meus colors per estacions, i el que duc còmoda (estil), m’haja ajudat a que les decisions que he de prendre molt ràpidament tinguen una base lògica i no impulsiva.

Per exemple, bàsics imprescindibles que no tenia. Els meus vaquers blaus estaven molt gastats i en skinny, un tall molt passat de moda ja. Me n’he comprat uns rectes i de cintura alta. Tampoc tenia cap plomes finet de color gris clar, el meu color bàsic en qualsevol estació. Ni calcetins grisos, que ja era hora.

Després em calia roba abrigada d’estiu aprofitable quan fa fred. He apostat pel blanc, un color clar que gaste a l’estiu però també a l’hivern. De pas, renyonera (crescent bag) i sabatilles que aguantaren la plutja

Seguidament, algunes capes intermiges en blau marí que puga fer servir en primavera. Samarreta coll de barco, gersei geomètric i un forro polar

Finalment, alguns capricis britànics de cara a la tardor: Una samarreta de truffleshuffle, una de màniga llarga de ratlles perquè stripe reasons i una biker d’una charity.

Provaran bones inversions? Ho veurem en les properes estacions…

Tercer hivern de càpsula. Quines ganes de dur blau que tenia!

M’agrada com el canvi de càpsula marca ara el pas del temps per a mi. Els colors que duc reflexen a la meua manera d’entendre les estacions, i de repent, la roba té tot el sentit i en canvi la moda ben poc.

Què hi ha de “nou” aquest hivern? Docs no gaire, perquè tinc pràcticament tot el que necessitava. Una samarreta de màniga llarga nova, tres de Vinted, un gersei de Humana, un altre gersei heretat i un tercer del carrer (desinfectat ès clar!). Tinc clar quin és el meu estil, què encaixa i què no. Vida senzilla, i zero maldecaps.

Canvi d’estació, toca reorganització d’armari.

Ja he agafat l’hàbit i cada vegada ho faig més ràpid. Primer, consulte la diapositiva de l’any passat i pose a rentar eixa roba. Mentre s’asseca, canvie els accessoris i les sabates. Finalment, guarde la roba que ja no és de temporada.

Tinc prou coses o em falten? Doncs per una banda em venen de gust canviar coses, però per altra, tinc més que suficient per a tres mesos.

De moment, tindré el cap més centrat en vendre coses d’hivern que em sobren. Després de la depuració de l’any passat, aquest any no m’han sobrat gaire bàsics, però sí alguns accessoris i jaquetes que no faig servir perquè tinc opcions millors. Podria quedar-me’ls però he trobat que em funciona el minimalisme, així que preferisc tindre menys trastos a casa.

El fons d’armari (basic wardrobe) el formen un conjunt de peces que no passen de moda i que ens cobreixen les necessitats socials, laborals i familiars. Aquestes peces es diuen bàsics, solen ser de colors neutres i llisos, combinen amb tot i no tenen detalls. Després els hi afegirem accessoris segons l’ocasió i/o peces que estiguen de moda. S’entén que amb un bon fons d’armari, calen poques peces de temporada.

Part de l’exercici de l’armari càpsula és identificar què ens funciona a nosaltres com a fons d’armari. Si ens inspirem només en base a llistes que trobem per internet, ens desconcertarà trobar que idees molt bones no encaixen amb nosaltres.

En el meu cas, va ser la camisa blava. És molt versàtil, combinable, no passa de moda… però no la faig servir agust perquè no sóc jo. Finalment la vaig posar a la venda en ebay, s’ha venut, i espere que una altra persona li donarà el valor que es mereix.

Un altre dia parlarem de com elegir realment les peces de fons d’armari per a que això no passe. És més senzill del que sembla i a la vegada fa molts mandra fer la feina. Em va costar aprendre-ho, però ara puc apreciar un bon bàsic sense necessariament voler-lo per a mi.

L’armari càpsula em simplifica tant la vida que ja forma part del meu dia a dia i no em plantege parar.

Ara que tornem a estar en hivern, me n’adone de la feinada que vaig fer amb la càpsula de l’any passat identificant necessitats i obtenint la roba per a cobrir-les. I també l’esforç en restaurar la roba que s’estava fent vella amb la màquina de llevar borreta. Tant és així que ha passat el mes de Gener i no m’ha calgut comprar res.

Al Febrer ha vingut el meu aniversari i he aprofitat per a reemplaçar dues coses: l’abric que estava molt vell i unes sabates que m’apretaven. Com a coses noves, un parell de collarets més i roba interior tèrmica.

Com que ja tinc una idea digital de la càpsula d’aquesta temporada, el que toca ara és l’esforç físic de canviar-ho tot de lloc. Treure allò “nou” i guardar allò “vell”.

Per a les sabates, dues capses grans sota el llit. Una amb rodes per a les sabates de temporada i una altra amb tapa per a totes les demés.

Per als accessoris, a la paret un penjador per als collarets i arracades de temporada i la resta a un calaix. Els cinturons, en un penjador a l’armari i els que no he de fer servir al calaix. El mateix amb els calcetins i la roba d’esport.

La roba dóna més feina, perquè sol agafar pols i cal rentar-la. De moment ja he reorganitzat l’armari i els calaixos i el següent pas és començar amb les rentadores.

A més, he identificat roba per a descartar. Entenc que l’armari càpsula ajuda a visibilitzar el teu estil i identificar les coses que no van amb tu per a no caure en els mateixos errors. Contra la moda ràpida està la roba que realment fas servir, menys roba que amortitzarem més. Prompte la posaré a la venda de segona mà, que ara ja en sóc una experta.

Un any després, em torna a tocar preparar una càpsula de tardor.
Hi ha una gran diferència, i és el que he après enguany:

• Necessite molta menys roba del que em pensava, només són tres mesos i si vas combinant-la repeteixes poc, i tampoc passaria res
• No neccesite roba que no s’adequa a les meues activitats diàries, l’estació de l’any, la forma/tamany del meu cos, o que no m’agrada
• Els meus colors bàsics canvien segons l’estació de l’any
• Si identifique alguna necessitat, és fàcil trobar-la de segona mà.

En quant a la roba, tinc molta feina ja feta durant un any de descartar i adquirir peces.
La setmana que ve toca organitzar l’armari, que tornem a Londres. De moment, la idea que tinc és aquesta

Més sobre reorganitzar l’armari:

Uf, quant de temps ha passat i què poc he pensat en la roba.
En aquest temps, la pandèmia va remuntar a Anglaterra amb la nova variant, ens vam quedar sense Nadal i hem continuat a casa. I tot aquest temps, he seguit obrint l’armari i mudant-me cada dia, sense pensar-hi gaire.

En retrospectiva, vestir-me sense incrementar la fatiga decisional ha mitigat l’efecte de la pandèmia sobre la meua salut mental, així que quan va vindre 2021 vaig reorganitzar l’armari creant una càpsula d’hivern que també em va molt bé.

De les coses noves que tinc, venen totes d’identificar necessitats, valorar el material i els colors. No són compres impulsives i la majoria són de segona mà.
En total, em vaig acabar comprant una jaqueta curta, uns vaquers negres tèrmics, 4 jerseis, 2 sabatilles d’esport, unes botes de muntanya i uns quants collarets que m’aporten versalititat en les trucades de Zoom.
I ja està, a finals de Març revisaré i canviaré algunes coses.

Ha vingut el fred i se m’ha desmuntat l’armari càpsula.

En primer lloc, els abrics. Ha calgut treure’n ja el d’hivern, que tenia aparcat per a la pròxima temporada, i retirar les jaquetes més fines. Quan baixa se 15*C de màxima, ni jaqueta vaquera ni gavardina serveixen de molt, per versàtils que siguen de combinar. I potser me’n caldria algun altre, m’ho estic pensant.

Després he hagut de revisar les sabates. De les d’esport, les blanques són de plàstic i no tenen quasi sola que aïlle, i les negres tenen forats que ventilen al còrrer però deixen passar l’aire fred al caminar.
Les botes negres altes i de taló tampoc me les pose, les he trobat massa arreglades per a la vida que faig ara.

Seguidament, he repassat els vaquers. Dels negres el teixit és massa fi, i en voldria uns semblants però més groixuts. Als grisos els cal un altre ull de la modista així que els deixem al purgatori.

Em passa el mateix amb els calcetins. Són massa fins. Els que tinc mig decents, que són estampats, tampoc escalfen com cal. Em caldrien calcetins llisos tèrmics o calentets.

Un altre tema han segut les samarretes de màniga curta. Trobe que la quantitat estava bé, no n’he necessitades gaires. Tammateix, les samarretes amb colors de tardor són massa amples per a dur sota el gersei i massa fresques per a dur sense res. Podria guardar-les per al bon temps, però són colors que ni faig servir a l’estiu ni m’afavoreixen gaire, així que les descartaré.

També m’ha calgut treure algun gersei que tenia arxivat, només perquè estava en millors condicions que el que duc per casa. Els meus favorits els tinc massa vells! Em faria falta reemplaçar-los.

En fí, que se’m queda molt reduït l’armari i hauré de comprar algunes coses. És descoratjador fracassar en la “no compra”, perquè m’hauria agradat encertar a la primera amb la càpsula, però aleshores he trobat a Courtney Carver, pionera de l’armara càpsula que en aquest post sobre el seu projecte 333, diu que “Si no estàs content amb la teua sel.lecció, torna a sel.leccionar. Utilitza el projecte 333 com a forma d’aprendre el que realment necessites i vols en comptes de com.a càstic. Ha de ser divertit i fer-te la vida més fàcil.”

Més info:

Sobre Courtney a la seva web https://bemorewithless.com/about/

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més:

• Fatiga de decisió a la Wikipedia (en anglès)
• Podcast Sustainable Savings, episodi #23 (en anglès)

Avui he passat per davant d’algunes tendes de roba i al veure els aparadors he sentit la neccessitat d’entrar a mirar què tenien. Aleshores he recordat el compromís de no comprar res en tres mesos, he sospirat amb certa resignació i he passat de llarg.

D’on em ve aquest impuls constant d’estar a la caça de gangues? Per què pensem que roba nova és la forma de renovar-nos? Podem culpar a la fast fashion o moda ràpida? O és que la roba és cada vegada més barata?

M’ha sorprés també que la insatisfació passara ràpid, i que el cap anara a altres llocs, a altres coses més importants.

Deixar de comprar… serà una manera de aclarir la ment i alliberar temps?

Per a saber-ne més de la moda ràpida:

M’agrada aquest capítol de Patriot Act. Hassan Minhaj és divertit i didàctic. I li pega un bon repàs a Inditex.

Després de decidir la meua càpsula de tardor, el següent pas era reorganitzar la roba a l’armari. Deixar a mà el que he escollit i amagar la que no necesitaré en els pròxims tres mesos.

He de dir que amuntegar tota la roba a sobre el llit ha segut una experiència impactant. I això que des que vaig posar en pràctica el mètode Marie Kondo fa uns anys ja no tinc ni compre tantes coses.

De moment la foto de dalt és del que ha anat a l’enmagatzematge, i només açò anirà a l’armari.

El procés en si és fàcil, però tens la sensació de privació, no és agradable.
En el meu cas, ha caigut alguna cosa més del que pensava inicialment, i la llista ha ajudat molt.

Diuen estilistes i estiloses que simplifica la vida. Funcionarà per a una persona normal i corrent com jo?

Hi ha moltes a internet, només cal cercar a google “capsule wardrobe”.

Es suposa que la majoria de roba és atemporal i per tant la té tot el món. Li afegeixes les de temporada (abrics o colors de tardor) i voilà, amb unes 30 peces de roba ja tens tema. Els accessoris van a part.

La de la foto de baix és el que m’ha eixit a mi. No he inclòs americanes (no les tinc a casa), ni cap falda (les mitges per a estar per casa van contra de la meua religió), però li he donat el benefici del dubte a un parell de vestits.

De moment jo ja me n’he passat de 30 peces i així i tot em sembla molt poca roba per a tant de temps. Passaré fred?