M’han regalat aquesta planxa de vapor. Em fa molta il.lusió, és el gadget secret de les influencers.
Allarga la vida de la roba, com també la màquina d’afaitar gerseis. Com que el vapor neteja, es necessiten menys rentats amb aigua. I més còmoda que una planxa tradicional!
He trobat un lloc on m’han cosit els vaquers estripats de l’altre dia i la veritat que han quedat com nous, millor del que m’esperava. Estic tan contenta que me’ls he tornat a posar!
Sent que aquest any he après coses sobre els arreglos que m’han obert els ulls no només a aprofitar la roba que tinc ara sinò a la quantitat de rebuig que he generat en el passat. Especialment coses que m’agradaven molt i que si hagués recondicionat les estaria duent ara.
Fa uns mesos vaig comprar aquest tint granate per a uns pantalons rosa pastel, i la cosa no va eixir com esperava 🙁
Ja m’havia avisat el de la tintoreria que no quedaria exactament granate i que el color final depén del material i del color inicial. Així que en comptes de granate, el rosa es va enfosquir.
Amb l’experiment fallit, vaig acabar comprant-me uns vaquers granate com volia (de segona mà), i els vaig fer servir molt a la tardor.
Ara que ha arribat l’hivern i que canvia el que m’agrada posar-me, he recuperat els pantalons rosa (ara lila) i els estic amortitzant per fi, contenta amb el canvi. El rosa pastel no és lo meu.
En el curs de dues setmanes he tingut un parell de desastres:
– El primer, un jersei s’ha cremat una mica
– El segon, uns vaquers s’han estripat
En el meu cas, no és tan fàcil com tirar-ho i comprar-ne de nou. I no només pel compromís de comprar poc de l’armari càpsula. També perquè la roba que faig servir ara és molt valuosa per a mi i no és tan fàcil de reemplaçar.
Ara em mire molt que la forma i els colors/estampats s’adeqüen a mi, i no tant jo a la roba. El jersei tenia la llargada i la forma del coll perfecta. Ara que ja no el venen, és difícil de trobar-ne un semblant. Els vaquers amb aquesta forma i color a mi m’agraden i ja no es troben perquè no estan de moda, i a més aquests estan entrats a la perfecció per la cintura per la meua modista preferida, que per cert, se n’ha anat del país i m’ha deixat molt trista.
Així doncs, entrem en el terreny de les reparacions. Per al jersei, després de donar-li moltes voltes i veure opcions, em vaig decantar per usar un pegat que tenia des de feia temps, combinat amb un trosset de tela de a la part de dins. No és que jo controle molt cosir, però per dins no es veu. Potser és un lloc inusual per a un pegat, a mi m’agrada. Per als vaquers ho veig més complicat, hauré de mirar opcions de noves modistes o arreglos pel barri.
I res, m’ha deixat pensant com l’incentiu a reparar les coses creix quan més valor tenen per a nosaltres. I que la moda ràpida, comprada per impuls, no només té menys valor perquè és més barata i passa de moda ràpidament, sinò perquè no l’hem meditada objectivament, no soluciona una necessitat a llarg termini, no és còmoda, no encaixa amb nosaltres i per tant no té sentit invertir en mantindre-la i reparar-la.
Doncs la màquina d’afaitar jerseis ha resultat ser tota una troballa i totalment addictiva, nivell explotar granets. N’estic molt pagada.
Coses que cal tenir en compte amb aquesta marca són que sovint es para. Cal anar buidant el contenidor de borreta i les fulles d’afaitar per a que torne a funcionar. També que la bateria tarda 5hores en carregar-se.
Ahir vaig ressussitar no només un dels meus jerseis favorits sino també dues samarretes i uns calcetins i ja he preparat entusiasmada més coses per a avui. El meu jersei sembla nou, i dur-lo posat és un xicotet plaer.
Són molt còmodes però el color no m’agrada i preferisc reparar que comprar-ne de nous.
He trobat un tint que es pot fer servir a casa en la rentadora, funcionarà?
Són rosa claret i jo els vull granate.
M’he comprat una nova màquina d’afaitar jerseis molt cara i em pregunte si es una pijada o una inversió genial i sostenible.
Les barates s’espatllen de seguida i les manuals no tiren suficient. Aquesta diuen que és bastant bona. En qualsevol cas, tinc ganes de ressusitar els meus jerseis favorits. Creuem els dits!
Em va tocar anar ahir perquè l’edredó no cap a la rentadora i surt millor que la tintoreria.
Fou un viatge en el temps, i no només perquè la última vegada els telèfons no tenien internet. L’obligació d’esperar allà em va recordar el temps per a llegir, i en vaig agafar un que tinc per a ocasions especials.
El paper és imbatible com a experiència de lectura. I el soroll blanc de les rentadores sembla eixit d’una app de mòbil per a relaxar-se…
