Lablasco

Vida senzilla

Bugaderia

Bugaderia

Em va tocar anar ahir perquè l’edredó no cap a la rentadora i surt millor que la tintoreria.

Fou un viatge en el temps, i no només perquè la última vegada els telèfons no tenien internet. L’obligació d’esperar allà em va recordar el temps per a llegir, i en vaig agafar un que tinc per a ocasions especials.

El paper és imbatible com a experiència de lectura. I el soroll blanc de les rentadores sembla eixit d’una app de mòbil per a relaxar-se…

 

The Debutante and Other StoriesThe Debutante and Other Stories

by Leonora Carrington

Canviant d’estació: reorganitzar l’armari

Com que ja tinc una idea digital de la càpsula d’aquesta temporada, el que toca ara és l’esforç físic de canviar-ho tot de lloc. Treure allò “nou” i guardar allò “vell”.

Per a les sabates, dues capses grans sota el llit. Una amb rodes per a les sabates de temporada i una altra amb tapa per a totes les demés.

Per als accessoris, a la paret un penjador per als collarets i arracades de temporada i la resta a un calaix. Els cinturons, en un penjador a l’armari i els que no he de fer servir al calaix. El mateix amb els calcetins i la roba d’esport.

La roba dóna més feina, perquè sol agafar pols i cal rentar-la. De moment ja he reorganitzat l’armari i els calaixos i el següent pas és començar amb les rentadores.

A més, he identificat roba per a descartar. Entenc que l’armari càpsula ajuda a visibilitzar el teu estil i identificar les coses que no van amb tu per a no caure en els mateixos errors. Contra la moda ràpida està la roba que realment fas servir, menys roba que amortitzarem més. Prompte la posaré a la venda de segona mà, que ara ja en sóc una experta.

Segona tardor de càpsula

Un any després, em torna a tocar preparar una càpsula de tardor.
Hi ha una gran diferència, i és el que he après enguany:

  • Necessite molta menys roba del que em pensava, només són tres mesos i si vas combinant-la repeteixes poc, i tampoc passaria res
  • No neccesite roba que no s’adequa a les meues activitats diàries, l’estació de l’any, la forma/tamany del meu cos, o que no m’agrada
  • Els meus colors bàsics canvien segons l’estació de l’any
  • Si identifique alguna necessitat, és fàcil trobar-la de segona mà.

En quant a la roba, tinc molta feina ja feta durant un any de descartar i adquirir peces.
La setmana que ve toca organitzar l’armari, que tornem a Londres. De moment, la idea que tinc és aquesta

Més sobre reorganitzar l’armari:

Càpsula d’hivern

Uf, quant de temps ha passat i què poc he pensat en la roba.
En aquest temps, la pandèmia va remuntar a Anglaterra amb la nova variant, ens vam quedar sense Nadal i hem continuat a casa. I tot aquest temps, he seguit obrint l’armari i mudant-me cada dia, sense pensar-hi gaire.

En retrospectiva, vestir-me sense incrementar la fatiga decisional ha mitigat l’efecte de la pandèmia sobre la meua salut mental, així que quan va vindre 2021 vaig reorganitzar l’armari creant una càpsula d’hivern que també em va molt bé.

Càpsula d'hivern

De les coses noves que tinc, venen totes d’identificar necessitats, valorar el material i els colors. No són compres impulsives i la majoria són de segona mà.
En total, em vaig acabar comprant una jaqueta curta, uns vaquers negres tèrmics, 4 jerseis, 2 sabatilles d’esport, unes botes de muntanya i uns quants collarets que m’aporten versalititat en les trucades de Zoom.
I ja està, a finals de Març revisaré i canviaré algunes coses.

Revisant l’armari càpsula

Ha vingut el fred i se m’ha desmuntat l’armari càpsula.

En primer lloc, els abrics. Ha calgut treure’n ja el d’hivern, que tenia aparcat per a la pròxima temporada, i retirar les jaquetes més fines. Quan baixa se 15*C de màxima, ni jaqueta vaquera ni gavardina serveixen de molt, per versàtils que siguen de combinar. I potser me’n caldria algun altre, m’ho estic pensant.

Després he hagut de revisar les sabates. De les d’esport, les blanques són de plàstic i no tenen quasi sola que aïlle, i les negres tenen forats que ventilen al còrrer però deixen passar l’aire fred al caminar.
Les botes negres altes i de taló tampoc me les pose, les he trobat massa arreglades per a la vida que faig ara.

Seguidament, he repassat els vaquers. Dels negres el teixit és massa fi, i en voldria uns semblants però més groixuts. Als grisos els cal un altre ull de la modista així que els deixem al purgatori.

Em passa el mateix amb els calcetins. Són massa fins. Els que tinc mig decents, que són estampats, tampoc escalfen com cal. Em caldrien calcetins llisos tèrmics o calentets.

Un altre tema han segut les samarretes de màniga curta. Trobe que la quantitat estava bé, no n’he necessitades gaires. Tammateix, les samarretes amb colors de tardor són massa amples per a dur sota el gersei i massa fresques per a dur sense res. Podria guardar-les per al bon temps, però són colors que ni faig servir a l’estiu ni m’afavoreixen gaire, així que les descartaré.

També m’ha calgut treure algun gersei que tenia arxivat, només perquè estava en millors condicions que el que duc per casa. Els meus favorits els tinc massa vells! Em faria falta reemplaçar-los.

En fí, que se’m queda molt reduït l’armari i hauré de comprar algunes coses. És descoratjador fracassar en la “no compra”, perquè m’hauria agradat encertar a la primera amb la càpsula, però aleshores he trobat a Courtney Carver, pionera de l’armara càpsula que en aquest post sobre el seu projecte 333, diu que “Si no estàs content amb la teua sel.lecció, torna a sel.leccionar. Utilitza el projecte 333 com a forma d’aprendre el que realment necessites i vols en comptes de com.a càstic. Ha de ser divertit i fer-te la vida més fàcil.”

Més info:

Sobre Courtney a la seva web https://bemorewithless.com/about/

 

Sabates velles, reparar o vendre?

Després de l’experiència amb la modista, he provat un sabater per si tenia una revelació similar.

La veritat és que no m’ha dit el que volia sentir. Després d’una primera experiència deixant-me botes com a noves, no ha volgut tenyir-me unes sabatilles.
Com són blau marí, no em combinen gaire amb el que tinc, però tampoc les volia tirar i crear escombreries.

“Et costarà molts diners canviar el color i canviar la cremallera. Si no les fas servir, ven-les”

Una vegada superada la sorpresa de que algú pogués voler les meues sabates usades, he entrat a ebay i he provat de posar-es a la venda per un euro + despeses d’enviament.
I mira, sí que s’han venut. No sé com explicar el nivell de satisfacció al enviar-les. El pensar que algú els hi donarà més recorregut en comptes de comprar-se sabatilles noves.

Qui sap, potser les meues pròximes sabates li les compre de segona mà jo també?

 

Armari càpsula, primeres impressions

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

 

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més:

 

 

 

Oblida el maquillatge, Zoom té un filtre

T’imagines aparèixer amb bona cara a les videconferències sense haver-li de dedicar temps, sense gastar en maquillatge ni generant les emissions associades als productes de bellesa?

Zoom té filtres que et maquillen. Automàticament. En totes les reunions.
I mira, m’ha alegrat un poquet el dia. L’he trobat dividit entre dos llocs:

Celles i llavis:
En configuracions > fons i filtres > Studio effects beta.
Pots elegir el color i la intensitat.

Base:
En configuracions > video > retoca  l’aparença
Pots elegir la intensitat

Jo li he posat una cosa discreta, que quede natural, i va bé, normalment ni em maquillava.
Espere que prompte afegeixin més opcions!

 

Anar a la modista, no de compres

Ja tinc modista!

Això d’anar a la modista té una connotació un poc retro, però he aprés llegint a PuttingMeTogether que més important que les marques, el preu o la forma de la peça, la roba t’ha d’ajustar-nos bé per a quedar-nos bé. No són els nostres cosos els que han d’encabir en la roba, és la roba la que ha d’acoplar-se als nostres cossos.

Si no som gaire cosidors, anem la persona experta en ajustar una peça que és la modista. Una bona modista sap veure a primera vista què cal arreglar i ens sap aconsellar.
A mi em feia vergonya entrar i quedar com una boba, sense saber explicar-me, però ella de seguida va sentenciar que calia entrar la cintura i em va prendre la mida.

Avui he arreplegat uns segons vaquers. No sé si aconseguiré estalviar amb tanta inversió en pantalons vells, costa més l’arreglo que el que m’havia costat el pantaló. La sorpresa és que a l’emprovar-me’ls semblaven nous, m’ajustaven perfectes.De moment ja li n’he deixat uns tercers.

Com pot ser que un canvi tan mínim transforme la roba tant?

 

 

Abandonar la caça de roba nova

Avui he passat per davant d’algunes tendes de roba i al veure els aparadors he sentit la neccessitat d’entrar a mirar què tenien. Aleshores he recordat el compromís de no comprar res en tres mesos, he sospirat amb certa resignació i he passat de llarg.

D’on em ve aquest impuls constant d’estar a la caça de gangues? Per què pensem que roba nova és la forma de renovar-nos? Podem culpar a la fast fashion o moda ràpida? O és que la roba és cada vegada més barata?

M’ha sorprés també que la insatisfació passara ràpid, i que el cap anara a altres llocs, a altres coses més importants.

Deixar de comprar… serà una manera de aclarir la ment i alliberar temps?

Per a saber-ne més de la moda ràpida:

M’agrada aquest capítol de Patriot Act. Hassan Minhaj és divertit i didàctic. I li pega un bon repàs a Inditex.

 

 

 

 

Tenim muntanyes de roba

Després de decidir la meua càpsula de tardor, el següent pas era reorganitzar la roba a l’armari. Deixar a mà el que he escollit i amagar la que no necesitaré en els pròxims tres mesos.

He de dir que amuntegar tota la roba a sobre el llit ha segut una experiència impactant. I això que des que vaig posar en pràctica el mètode Marie Kondo fa uns anys ja no tinc ni compre tantes coses.

De moment la foto de dalt és del que ha anat a l’enmagatzematge, i només açò anirà a l’armari.

El procés en si és fàcil, però tens la sensació de privació, no és agradable.
En el meu cas, ha caigut alguna cosa més del que pensava inicialment, i la llista ha ajudat molt.

 

 

Armari càpsula de tardor per a gent normal

 El repte:

No comprar roba els pròxims 3 mesos i només usar una porció de la que tinc.

Diuen estilistes i estiloses que simplifica la vida. Funcionarà per a una persona normal i corrent com jo?

Objectius:

  • Reduïr la petjada de carboni. Fabricar roba consumeix molts recursos!
  • Distreure’m de les notícies, el virus, l’escalfament global, el brexit…  de la forma més frívola possible. La idea de contribuir a la Vikipèdia, per exemple, era massa útil.
  • Estalviar (obvi, però puc gastar en arreglar la roba)
  • Aprendre a reusar i valorar el que tinc

Com es fa:

Hi ha moltes a internet, només cal cercar a google “capsule wardrobe”.

Es suposa que la majoria de roba és atemporal i per tant la té tot el món. Li afegeixes les de temporada (abrics o colors de tardor) i voilà, amb unes 30 peces de roba ja tens tema. Els accessoris van a part.

La meua càpsula:

La de la foto de baix és el que m’ha eixit a mi. No he inclòs americanes (no les tinc a casa), ni cap falda (les mitges per a estar per casa van contra de la meua religió), però li he donat el benefici del dubte a un parell de vestits.

De moment jo ja me n’he passat de 30 peces i així i tot em sembla molt poca roba per a tant de temps. Passaré fred?

Armari càpsula de tardor 2020

Saber-ne més:

Explicació de la influenser Signe Hansen (en anglès), que m’ha agradat.