Lablasco

El fons d’armari (basic wardrobe) el formen un conjunt de peces que no passen de moda i que ens cobreixen les necessitats socials, laborals i familiars. Aquestes peces es diuen bàsics, solen ser de colors neutres i llisos, combinen amb tot i no tenen detalls. Després els hi afegirem accessoris segons l’ocasió i/o peces que estiguen de moda. S’entén que amb un bon fons d’armari, calen poques peces de temporada.

Part de l’exercici de l’armari càpsula és identificar què ens funciona a nosaltres com a fons d’armari. Si ens inspirem només en base a llistes que trobem per internet, ens desconcertarà trobar que idees molt bones no encaixen amb nosaltres.

En el meu cas, va ser la camisa blava. És molt versàtil, combinable, no passa de moda… però no la faig servir agust perquè no sóc jo. Finalment la vaig posar a la venda en ebay, s’ha venut, i espere que una altra persona li donarà el valor que es mereix.

Un altre dia parlarem de com elegir realment les peces de fons d’armari per a que això no passe. És més senzill del que sembla i a la vegada fa molts mandra fer la feina. Em va costar aprendre-ho, però ara puc apreciar un bon bàsic sense necessariament voler-lo per a mi.

Qui voldria roba interior usada? Doncs la meva (neta és clar), algú sí.

Aquestes calces les vaig necessitar al post-part i ara no me les poso perquè em van molt grans.
Estaven en bon estat, així que no volia tirar-es però tampoc sabia ben bé què fer amb elles.

Ebay no deixa llistar roba interior i mitjons usats, cosa que em fa ràbia perquè recordava aquest article de 2019 a El Periodico, on joves compromesos amb la roba de segona mà es queixaven de la dificultat de trobar roba interior usada en bon estat.

Així doncs, després de considerar opcions, finalment la vaig llistar a Olio i una senyora ha vingut a per elles avui. Diu que li les duu a la seva mare que està ingressada a l’hospital. I m’ha deixat molt il.lusionada poder ajudar a una iaia, pobreta. Com sempre que faig un intercanvi amb aquesta app, sóc un poquet més feliç, i no només per reduir residus. Al cap i a la fi, hi ha ciència darrere els actes aleatoris d’amabilitat.

Fa uns mesos vaig comprar aquest tint granate per a uns pantalons rosa pastel, i la cosa no va eixir com esperava 🙁

Ja m’havia avisat el de la tintoreria que no quedaria exactament granate i que el color final depén del material i del color inicial. Així que en comptes de granate, el rosa es va enfosquir.

Amb l’experiment fallit,  vaig acabar comprant-me uns vaquers granate com volia (de segona mà), i els vaig fer servir molt a la tardor.

Ara que ha arribat l’hivern i que canvia el que m’agrada posar-me, he recuperat els pantalons rosa (ara lila) i els estic amortitzant per fi, contenta amb el canvi. El rosa pastel no és lo meu.

Resumint la meu experiència comprant i venent de segona mà en diferents plataformes.

Ebay

• Pros: Té més usuaris tant comprant com venent, i molts filtres de cerca. Va molt bé per vendre i comprar de segona mà si tens clar el que vols. És el que més faig servir, en tinc tot tipus de roba ia sabates.
• Cons: Per a comprar, et pots perdre en la varietat. Per a vendre, si vols desfer-te de les coses, no guanyes gaire entre el preu baix, el pessiguet que s’endú ebay i el de Paypael.

Olio

• Pros: Fenomenal per a desfer-se de coses molt usades que no estan per a vendre.
• Cons: Aconseguir roba és difícil perquè tot desapareix molt ràpid. Així i tot jo tinc una armilla que justament volia.

DePop

• Pros: Els venedors són joves i tenen molta cura en la comunicació i les fotos. Va bé per a trobar coses diferents/originals. Jo en tinc un jersei i unes sabatilles.
• Cons: No té gaires filtres, és difícil trobar coses concretes.

Google shopping / google image search

• Pros: Va molt bé per a bàsics molt específics que no saps en quina tenda buscar.
• Cons: No sol tindre resultats de roba de segona mà

Contenidors o roba tirada al carrer

• Pros: És gratis. Reduieixes residus.
• Cons: Fàstic i mala olor.

Charity shops o ONGs

• Pros: Els diners van a una bona causa
• Cons: Tenen coses molt aleatòries, has de tindre la sort que tinguen algo que et fa falta

Vull compartir el vídeo de Cabrafotuda i donaré dos excuses.
Primer, que Fran conta com la roba que duen els seus personatges l’aconsegueix de segona mà en charity shops de Benidorm.
I segon, el seu comentari sobre crear contingut en Valencià “Per què he d’arribar a més gent? En la gent que tinga […] serà menos gent, però jo estaré content i estaré agust”