Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de gener de 2009
24 comentaris

Catalunya, poble desorientat

Ahir hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada amb el lema “Aturem la massacre de Gaza. Boicot a Israel”, al voltant de la qual cal fer algunes consideracions.

 

A l’hora de cercar un títol per aquest apunt m’ha vingut a la memòria un llibre escrit l’any 1933 per Josep Casals i Ramon Arrufat, patriotes dissidents d’Estat Català, el qual van titular “Catalunya, poble dissortat”. És un recull de dades, records i crítiques sobre l’actuació del separatisme català en els anys que van del final de la dictadura de Primo de Rivera als primers de la Generalitat republicana. Lamentablement aquest llibre no ha estat reeditat.

Setanta anys més tard la conjuntura del nostre país és de desorientació: la classe política no sap resoldre eficaçment l’espoli fiscal i la decadència econòmica provocada per l’arbitrarietat estatal, tampoc és capaç de preparar una resposta a l’anunciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i en canvi es donen mobilitzacions amb  objectius abstractes que no condueixen enlloc, com les promogudes pels sindicats d’ensenyants contra la “liberalització” del sector o els universitaris contra “el pla Bolonya”. La causa de fons és que no hi ha un projecte de construcció nacional català, ni unes organitzacions polítiques que n’exerceixin el lideratge estratègic. És en aquest context que cal situar la manifestació d’ahir.

En primer lloc, Catalunya, que no existeix com a plet pendent de resoldre en l’escenari internacional, convoca a la seva capital la manifestació més nombrosa de totes les que s’han celebrat aquest cap de setmana a Europa relacionades amb l’actual conflicte a Gaza. Una convocatòria que no respon a cap objectiu estratègic de la causa nacional pròpia sinó que és presenta com una mobilització humanitària de solidaritat amb les víctimes d’un conflicte bèl·lic. Si fos així no hi hauria res a dir, però la convocatòria d’ahir no era en favor de la pau sinó contra una de les parts del conflicte: Israel, l’ocupant, l’agressor, el causant de la guerra. No hi ha cap atribució de responsabilitats a cap altre dels agents determinants per a una eventual solució pacífica.

En segon lloc, en la preparació de les condicions per a l’èxit de la manifestació d’ahir han confluït: centenars d’entitats cíviques, els partits de l’esquerra d’ordre i la que es diu revolucionària, els sindicats i els mitjans de comunicació, des de TVE3 (tan mancada de professionalitat en el tractament d’aquest conflicte, com de catalanitat) fins a Vilaweb.

La comunitat palestina, la musulmana en general, ha convergit amb el sentit solidari dels catalans que hi han aportat un dels símbols de la dissidència i la coherència com ha estat, fins ara, Lluís Llach. Hi ha hagut, a més de la unilateralitat descrita en el paràgraf anterior, una aparent unanimitat de la societat catalana de la qual només en queden exclosos els còmplices de “l’agressor sionista”.  La causa de la pau, la del legítim dret dels palestins a tenir un estat propi, va confluir ahir amb els que neguen el dret dels jueus a tenir-ne el seu i els que atien el gihadisme contra Occident, com molt bé ha escrit Fred Halliday.

En tercer lloc, algunes de les exigències dels manifestants van dirigides directament contra el Govern de la Generalitat, i en concret contra els departaments que gestiona ERC, amb la pretensió de que tallin els vincles entre empreses catalanes i israelianes. I aquestes reivindicacions les subscriu la mateixa ERC, que lluny d’exercir una funció de lideratge nacional i prioritzar els interessos catalans, s’avé als aliens sense altre criteri que allò que sembla políticament correcte en cada moment. La incoherència d’ERC és la mostra patent de la falta de projecte nacional català que per defecte afavoreix que prosperin els qui propugnen barrejar la causa de la llibertat de Catalunya amb tota mena d’abstraccions totalitàries, des del “chavisme” antiamericà al gihadisme.

En quart lloc, la manifestació d’ahir enceta una nova dinàmica consistent en interioritzar al si de la societat catalana les línies de fractura, i de conflicte que existeixen en altres societats: la “majoria del poble català” la causa comuna amb els convocants i aquests assenyalen una sèrie de personatges públics (Bassat, Villatoro, Rahola, Culla, Sellarès i jo) com a còmplices del mal, assenyalant-nos com a enemics a abatre. L’abast i les conseqüències d’aquest plantejament tot just encetat són impossibles de preveure ara per ara, però en res contribuiran a la conformació d’una majoria social i política per la llibertat de Catalunya.

Personalment, no em ve de nou: des de fa anys, quan hi ha algun atemptat d’ETA rebo trucades i amenaces d’elements espanyolistes (“sabemos lo que has hecho“), acusant-me de feixista i còmplice pel fet de ser independentista català. Ara rebo idèntiques apel·lacions per sostenir el dret dels jueus (i dels altres pobles) a viure en pau i llibertat. En ambdós casos els que així actuen projecten sobre els altres (jo en aquest cas) els seus veritable propòsits imputant a les víctimes potencials les seves pròpies intencions totalitàries i criminals. Repeteixo, no em venen de nou ni les amenaces, ni les difamacions públiques (fins i tot promogudes per gent del meu propi partit).

La meva prioritat és la llibertat de la meva pàtria, els Països Catalans, i la meva resposta serà treballar per bastir el projecte polític nacional català, reformulant els continguts i l’estratègia, començant perquè quedi clara la distinció entre totalitarisme i llibertat.

 

Post Scriptum, 12 de gener del 2009.

La manifestació convocada ahir a Madrid contra l’atac del Tsahal a Hamàs ha superat en nombre d’assistents a la de Barcelona, el PSOE s’hi ha abocat a fons i Zapatero ho ha capitalitzat. Així, doncs, les demostracions anti-israelianes convocades a l’Estat espanyol són les més concorregudes d’Europa. No és gens estrany: segons informa el “Observatorio Estatal de la Convivencia Escolar del Ministerio de Educación” el percentatge de racisme contra els jueus entre els escolars espanyols és del 46 per cent (el més alt d’Europa, superant el 36 % dels polonesos i el 34 % dels russos). L’enquesta no inclou Catalunya, però vista l’espanyolització del nostre país el percentatge deu ésser igual, o superior, a la mitjana estatal.

  1. Entenc la teva desorientació i justifico per aquest motiu la barreja de llegums i cereals que fas en el teu post. No ha de ser fàcil per un lluitador per les llibertats dels pobles com ets tu, assumir que un dels seus referents més emblemàtics està massacrant tota una població per interessos electoralistes.
    Si sempre hem condemnat el terrorisme d’estat, sobretot quan ens el fan a noslatres, ara també toca fer-ho. Hem de ser coherents, no podem deixar de condemnar els atacs de l’exèrcit d’Israel al poble Palestí. T’imagines que per acabar amb ETA, l’exèrcit espanyol entrés a sang i foc a Euskadi? No sé, jo m’ho miro així.
    No sento cap simpatia especial ni pels Palestins ni pels Israelians. Sento una profunda tristesa per les víctimes dels dos bàndols i un menyspreu explícit pels agressors dels dos bàndols.

  2. La política duta per l’Estat d’Israel només ha aconseguit escampar de forma progressiva la radicalització i l’odi a l’Islam i a Occident. Un autentic focus de generació i augments de conflictes a escala global.

    I recolçar aqueste política radical de l’Estat d’Israel respecte el poble palestí que l’únic que aconsegueix és escampar odi per tot arreu és mantindre una actitut de complicitat i afavorir a aquells que només és dediquen a plantar la llavor de l’odi a l’Islam i a Occident.

    Si l’Estat d’Israel representa l’actitud d’Occident a l’Orient Mitjà, em considere abans palestí.

  3. Estic d’acord amb els escrits  antics que ens dones a coneixer i  amb les posicions que defenses.

    Hi parlo sobre  com haurà de ser l’aliança i tractat de pau entre Israel i Palestina,
    contra tercers i raono que Palestina ha d’existir com a nació  per fer-ho i que hauria de deixar de ser àrab  i  islàmica.

  4. Totalitarisme és l’Estat d’Israel bombardejant Palestina. Totalitarisme és Hamas bombardejant Israel. Llibertat és dir “no” en aquest moment. I tu no pares de dir sí.

    I a poc a poc cada dia estàs més lluny de res que no sigui l’assassinat compulsiu de l’enemic si aquest és, per a tu, enemic. No et facis la víctima que ara estàs al costat (i donant raons i defensant-los de totes totes) dels botxins. Que trist…

  5. És curios que l’únic que porta brúixola ets tu i els teus companys sionistes.
    La més gran manifestació d’Europa no s’aconsegueix així com així. És el símptoma que en aquest país hi ha una llarga tradició de solidaritat amb els pobles que lluiten per la seva autodeterminació, pels que rebutgen l’ocupació, pels que s’oposen al militarisme i per ser profundament crítics amb un model de democràcia que empara i dóna cobertura als corruptes.
    És cert, malgrat et dolgui, que en aquest país hi ha un sector molt i molt important que té molt clar que el model de societat occidental que se’ns imposa, amb els seus valors basats en el consumisme, el desequilibri i el respecte per la raó d’estat no l’accepta i que el cas d’Israel i Palestina és un exponent clar de tot això, igual com ho és el cas d’Euskal Herria o com ho seria el nostre si desenvolupéssim un projecte nacional crític amb l’estat de coses dominant.
    Curiosament, carregues a tort i a dret: Vilaweb, Lluís Llach, TV3… Increïble i encara ho és més que vagis de víctima, algú que dóna cobertura als botxins sionistes, armats fins a les dents pels EUA, i amb l’empara permanent de la comunitat internacional i els estats corruptes àrabs.
    Realment ha d’emprenyar molt veure com, malgrat el bombardeig mediàtic de tertulians, columnistes, periodistes i els interessos que envolten la cobertura del poder ocupant israelià, així com el paperot de la classe política que es diu catalanista, ahir Barcelona fos la capital de la lluita per la pau, la solidaritat, el dret d’autodeterminació i la crítica al model econòmic, militar i cultural que voleu imposar com sigui: amb paraules o a trets.
    Només dir que, malgrat que molts cops coincideixo amb en Jordi Martí, avui discrepo: en Jaume Renyer no està desorientat, en Jaume Renyer ho té molt clar, està de la banda del terrorisme d’estat israelià.
    I la veritat, em sap molt i molt greu.

  6. Un article altament recomanable, sobretot per aquella gent que es proclama independentista i progressista.
    Té gràcia que aquella gent que a la nostra nació defensa, i amb raó, que el poder de l’ església cada cop quedi més reclòs a les qüestions “celestials” i no influeixin a les “terrenals ” , es posicionin a favor de grups fonamentalistes islàmics i pseudo-terroristes com Hamàs i que defensin el mateix que alguns grups ultraortodoxos jueus que coincideixen amb ells que l’ estat d’ Israel no ha d’ existir, potser perquè hi voldrien que fos un estat teocràtic.
    L’ independentisme català s’ ho ha de fer mirar, si creu que amb companys de viatge com Hamàs i d’ altres grups fonamentalistes islàmics algun dia serem un estat independent, si es que no volem un estat teocràtic i on el paper de la dona quedi redüit a la mestressa de casa que cuida els seus fills.
    El gran problema de Catalunya, és que  aquí defensem 999 causes diferents, algunes d’ elles fins i tot antagòniques, però la primera causa, la pròpia no la defensem ni nosaltres mateixos. 

    Salut.   
      

  7. Observadores imparciais

    Quem ontem fizesse zapping pela Al Jazzeera, teria visto numerosas vezes ao longo do dia um médico norueguês em serviço num hospital de Gaza, a declarar a sua “imparcial” indignação pelo “massacre” que os israelitas estavam a levar a cabo.
    As imagens que a televisão árabe mostra são sempre cruas e quase pornográficas, num apelo ao mais primário voyeurismo, mas não são imagens quaisquer. A Al Jazeera só apresenta imagens de crianças e mulheres. A reportagem típica consiste numa ambulância a chegar em grande velocidade, gente aflita e várias pessoas a correrem para o veículo, de onde sai, ensanguentada, uma criança.
    Nunca se vê um homem a sair de tais ambulâncias e as imagens dos hospitais apenas mostram camas com crianças e mulheres. Onde estão a ser tratadas os milhares de feridos do Hamas, não consta em tais reportagens. É como se não existissem.

    A intenção é claramente propagandística e visa utilizar o sofrimento das pessoas como instrumento de guerra psicológica, fornecendo matéria prima aos complexos de culpa e à raiva dos tolos que por esse mundo fora, se manifestam pela “causa palestiniana”.
    Trata-se de um jogo perverso porque a morte dos civis próprios passa a ser um objectivo desejável pela parte conflituante que justamente alega estar a lutar por eles, e há já numerosos casos documentados, nomeadamente no mundo islâmico, do deliberado morticínio de populações tendo em vista culpar o inimigo e alcançar objectivos estratégicos mediáticos.
    O caso da granada que explodiu no mercado de Sarajevo e que precipitou a intervenção da NATO, foi paradigmático, uma vez que aquela granada, tendo caído onde caíu, só por extraordinária bizarria balística poderia ter sido disparada das linhas sérvias.

    Em Gaza, o Hamas está, assumida e documentadamente a usar a morte de civis para alcançar objectivos estratégicos e estas imagens, em que um drone israelita filma terroristas a disparar morteiros do pátio de uma escola, provam-no à saciedade.
    Disparar do pátio de uma escola e fugir logo a seguir, tem como única finalidade atrair o fogo de resposta sobre a escola, de modo a que morram crianças e possa a haver imagens da brutalidade sionista.

    E o médico norueguês?
    Era o Dr Mads Gilbert e ao passar as suas declarações a Al Jazeera pretende evidentemente transmitir a ideia de que se trata de uma personalidade neutral, uma pessoa boa, um missionário do bem que está ali desinteressadamente a ajudar os que sofrem, e que não toma partido.
    Acontece que não é verdade. O Dr Gilbert é um estalinista fanático, activista da “causa palestiniana” há várias décadas e que, a propósito do massacre do 9/11 em Nova York, em vez de correr a oferecer os seus préstimos de bom samaritano, apressou-se a declarar que “os oprimidos tinham o direito moral de lançar o ataque”.

  8. Llegint la Vanguardia, m’ha sorprès gratament veure que a Alemanya, s’han manifestat a favor d’Israel, liberals, verds, socialdemòcrates i l’esquerra “radical” de die linke.

  9. Jaume , no estás sol……els arbres de lo “políticament correcta” , dins del context sempre trágic d´un conflicte bélic……no deixa veure els arbres del perill constatat i creixent del terrorisme religiòs islámic…….ho tenim pelut.

  10. És molt trist que el poble jueu, havent estat víctima del nazisme no fa tants anys, hagin esdevingut igual de nazis respecte als palestins.
    Els nazis alemanys també deien defensar “la civilització” igual com ho feu els sionistes ara. En nom de grans paraules (civilització, Déu, pàtria, etc) s’han fet molts i molts crims,… i seguim.
    Als palestins els van robar el país, per començar; els han arraconat i humiliat, no els han donat cap sortida, els han fotut en reserves emmurallades,… i a sobre voleu que siguin els dolents de la pel.lícula.
    Reneguem de l’islamisme però el càncer que ha anat podrint la regió no ha estat altre que la humiliació contínua infringida als nadius (llavors no eren fonamentalistes) per la prepotència occidental que hi establí l’estat confessional jueu.
    A Palestina hi havia musulmans, cristians i jueus. S’hi va imposar un estat jueu des de fora. I com que es creuen el poble elegit no han tingut cap mania en anar arrabassant terres i recursos tot reduint els “gentils” a la pobresa.
    Com recordava Gregorio Morán dissabte passat a La Vanguardia, el millor aliat d’Israel durant molts anys va ser la Sudàfrica de l’apartheid, la que llavors es venia com “la primera democràcia africana”
    Si el que representen els nazis israelians és la democràcia i la civilització occidental, ja us la podeu confitar.

  11. Llegint els comentaris al teu article, Jaume, recupero l’esperança en la condició humana. Alguns dies ha estat molt dur, només hi havia opinions favorables a la guerra i a la brutalitat. Ara em sembla que cada cop hi ha més gent que entén que és una qüestió de drets humans. Tant sofriment… Ara tot això que dieu que defensem Hamas ja no s’ho creu ningú. Defensem la llibertat dels pobles, el diàleg, el respecte a l’altre, al que és diferent. Defensem el dret a l’autodeterminació del palestins, també creiem en l’existència d’Israel i en la independència dels territoris palestins creant un estat normal. Digues Jaume, ets partidari de que es desmuntin les colònies de Cisjordania? Això pot aclarir moltes coses…

    I el racisme a Europa, Jaume , ho saps perfectament el pateixen els tots els nouvinguts… no precisament el Sr. Bassat.

     

  12. Hola Jaume, des de posicions que no són ben bé les teves en aquest conflicte entre israelians i palestins, vull expressar-te tot el meu suport i la meva amistat davant dels insults i de les amenaces que estàs rebent aquests dies. Més enllà de les possibles discrepàncies respecte d’un tema o d’una situació donats, si perdem la noció de llibertat, de diàleg, de confrontació pacífica d’idees, de parers i de sensibilitats, perdem tota capacitat de raonament i de respecte cap als altres. Només queda la vociferació, la intolerància i la barbàrie… que és precisament el que diuen combatre els que t’insulten.
    Una forta abraçada
    Marc

  13. Juame,

    Una vegada més tens el meu suport i la meva solidaritat.
    Sempre hi ha gent que no pensa amb el cap i pensa amb els peus i així no podem anar a en lloc. Es ben sabut que a partir de mitjants dels anys 70 donar suport a l’Estat d’Israel o als jueus està mal vist, és així i a molts ja els hi va bé, altre se’naprofiten.

    Salut, República i Independència.

    Jordi




  14. Querido Jaume,

     

    Entre todas las insensateces que he leído estos días en
    prensa he visto que entre otros habían mencionado tu nombre como uno de los defensores
    de la causa israelí o judía y por tanto como persona “non-grata”.

     

    Yo solo quería transmitirte que la postura de personas como
    tú, que desde la sensatez, la buena fé y la coherencia defienden la libertad y
    los derechos humanos son las que me dan fuerzas para seguir luchando día a día,
    para no sentirme solo en mi propio país, y para darme cuenta que todavía queda
    algo de cordura en este mundo.

     

    No consigo entender como gente en su mayoría de izquierdas,
    defensoras de la libertad, la democracia, la paz, los derechos humanos, del
    laicismo, de la libertad de tendencia sexual,  de la libertad de
    expresión, de los derechos de la mujer, de los derechos de las minorías, ..,
    pueden unirse para defender a grupos terroristas y a posturas que representan
    exactamente todo lo contrario de lo que ellos defienden y que le están haciendo
    tanto daño a su propio pueblo y al mundo en general. Defender los legitimos derechos del pueblo palestino no debe pasar en ningun caso por apoyar el terrorismo y el fundamentalismo religioso.

     

    Esto va mucho más allá de un conflicto entre israelíes y
    palestinos, y no entiendo como tanta gente hace un diagnóstico tan equivocado
    de lo que está pasando. Y muchos de ellos no solamente defienden esta postura
    sino que además hacen apología del linchamiento político, económico, moral y
    hasta físico de los que defendemos un visión diferente. Me pregunto si es
    ignorancia, antisemitismo, afán de protagonismo político,…, o una mezcla de
    todo.

     

    En cualquier caso yo, como catalán y defensor de la
    libertad, no pienso callarme y pienso seguir luchando para que el mundo se de
    cuenta del error que está cometiendo. Deben entender que esto no es un
    conflicto entre judíos y palestinos sino entre aquellos que creen en la
    libertad y en los derechos fundamentales de las personas y aquellos que lo
    único que quieren es adoctrinarnos y someternos a todos en nombre del
    extremismo religioso.  

     

    Personas como tú me hacen ver que no estoy solo en esa lucha
    y que todavía queda algo de sensatez en el mundo. La historia nos ha enseñado
    que nunca fue fácil luchar contra las injusticias y que la defensa de la
    libertad y la verdad siempre ha tenido muchos enemigos. Gracias Jaume por no
    dejarnos solos en esta batalla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!