Objectiu Shambhala

Quin descans! S’ha acabat la continua renegociació per governar quan només hi ha en comú la independència. S’ha acabat l’agonia. 

M’alegra veure que el dia següent la major part de l’energia no  va a repartir-se culpes sinó a reformular el full de ruta. Ruta que només era de la Junts pel Si, pactada per dalt, i barrejant govern transitori amb constitució per fascicles. Tot perquè des d’un (in?)evitable indepecentrisme ens hem cregut el nostre propi relat: som la única solució, si no tenim majoria absoluta és perquè hi ha indecisos, és qüestió de temps i màrqueting (de promeses i fets, no de política) que s’ampliï la base social…. què hem de fer per “ampliar la base social”? etc. Confonent categories estadístiques amb objectius polítics, com un principiant de màrqueting.

Desitjo que l’ANC es revisi d’indepecentrisme. Amb aquest relat vam donar suport a una transició de 18 mesos (per “ampliar la base social” amb fets) sense coalició de govern, donant igual suport a Junts pel Sí i a la CUP, amb una llista electoral provisional sense estructura que no volia repetir eleccions, no reconèixer l’error, ni deixar governar als autonomistes.

Govern i procés constituent són dinàmiques diferents, cadascuna necessita els seus moments i formes. Per això, m’alegraria la formació d’un nou full de ruta comú de la majoria social que realment hi ha Catalunya (plural, que no d’indepes i indecisos), que comenci amb un referèndum. Una moció de confiança fent política entre Junts pel Sí, els comuns, i la CUP, per acabar la legislatura i convocar eleccions d’una única llista sobiranista, per crear un estat propi si guanya. Llista formada amb primàries, amb estructura de la societat civil sobiranista mobilitzada. Tothom que no sigui a la llista ha de ser perquè vol govern autonòmic: si guanyen se’ls deixarà governar. Si guanya la llista de ‘tots pel sí’, el nou parlament no ha d’investir govern, ha de convocar nou parlament constituent i formar govern segons la correlació de forces, sense comptar si són dels autonomistes o dels independentistes, perquè la independència ja estarà feta.

Aquest full de ruta comú a Catalunya, fet des de la pluralitat i la política, serà especialment fàcil ara que unes segones eleccions a Espanya clarificaran el panorama: o la gran coalició per contenir Catalunya o un govern amb Podemos que no podrà pactar un referèndum català. La història s’accelera: noves oportunitats d’esmenar errors i relat.