(article d’opinió publicat avui divendres 1 de març a “El 3 de vuit”) Fa uns dies aquesta criatura singular de nom Wert que timoneja les armes de destrucció massiva contra la Llei d’immersió lingüística a Catalunya, va assistir a la Comisión consultiva nacional de asuntos taurinos juntament amb els representants de les comunitats encara autònomes
La publicació del llibre ‘Amor i silenci’ tira endavant Gràcies als suscriptors que han fet arribar ja al 96% el número de reserves, el poemari de Marc Freixas i Morros veurà la llum properamentAmor i silenci és el segon llibre de poemes escrit per Marc Freixas, un autor original i espontani que fa servir la
Diumenge passat es va presentar a Tremp el recull de contes “Els cadells del Mas Palou i altres narracions” (Pagès editors, 2013) derivat de la dinovena edició del premi Vent de Port de contes. Inclou la meva narració “La carta” ambientada entre el nord del Pallars Sobirà i la Val d’Aran i seria un veritable
Puc ben dir que una colla de les bones coses que m’han passat a la vida ha estat gràcies a la màgia de Calders, de l’autor que un dia es va avenir a mantenir correspondència escrita amb un capelladí de disset anys i de l’obra que m’apassionà des del primer moment (Vós, Pere, sabíeu que
Dissabte que ve acostarem a Capellades la màgia de Pere Calders. Serà a la sala Paper de Música (carrer del Fossar, 4) i tindré el privilegi d’intervenir abans de l’especacle LA MÀGIA D’EN CALDERS, que anirà a càrrec de l’actriu Imma Colomer i de l’acordionista Dioni Chico. Per què no feu una bogeria caldersiana i
Tenia tota la tendresa del món en la mirada i desprenia una enorme sensibilitat en cada gest de resultes d’una vida d’emocions gairebé al límit. El 14 d’octubre de 1936 (just el dia que feia 14 anys) va arribar a Capellades provinent de Madrid juntament amb altres nens que escapaven de la guerra. El van
Un cop acabada la guerra i amb la victòria del general colpista que ensorrà el govern legítim de la República van ser retirats molts símbols i canviats molts noms de carrers. Jo mateix vaig viure molts anys al carrer Generalísimo Franco, abans Prat de la Riba. El que veieu a la imatge només és un
ARTICLE PUBLICAT AVUI DIVENDRES 1 DE FEBRER A “EL 3 DE VUIT”, setmanari del Penedès, dins la secció “Amb regust de catània”. La Miquela treballa en un institut de Vilafranca des de fa una bona colla d’anys. I no és per herència còmoda d’un empresari ricatxó del ram de les branques. Tampoc ho deu a
Enguany també es commemora el centenari de Joaquim Amat-Piniella, autor de K.L. Reich (la novel·la que retrata la supervivència de molts catalans a Mauthausen i que el Departament d’Ensenyament no va voler mantenir com a lectura de Batxillerat ni tres cursos) i de Josep Costa Solé, un polifacètic artista capelladí. Si us plau, tinguem-los també
Cada any en aquestes dates actualitzo la part biogràfica del meu web d’autor (www.escriptors.cat/autors/pinyolj) amb el resum de les millors jugades de l’any que ha quedat enrere. Aquest és el que correspon al 2012. El 2012 va iniciar la coordinació de l’acudit gràfic setmanal d’El 3 de vuit des de l’Institut Milà i Fontanals de
Article publicat a “El 3 de vuit”, divendres 4 de gener de 2013 dins la secció “Amb regust de catània”. L’any 1939, poc després que el govern de la República obligués el meu avi matern a defensar la legitimitat democràtica, que caigués presoner de l’exèrcit rebel poc abans de la fi de la guerra i
TRES ANYS AMB TU, BERNAT! Ploraria de felicitat per tantes coses! Avui, Bernat, fas tres anys i queden enrere 36 mesos de calideses, de somriures nascuts en la teva animeta, d’acompanyar-te en les primeres mirades al món, de notar el caliu de les teves mans enmig d’algunes boires i d’estimar-te, que això és imparable. Potser
Cap dels escultors que gravaven aquella immesa pedra no dubtava gens que s’acostava la cinquena mort del món. També creien que damunt seu, a més del vent, de la lluna, del sol i dels déus, hi havia tretze cels diferents esquitxats d’uns astres que els indicarien la data en què la realitat es fondria en
En la lluita per reparar el greuge patit pel meu avi Joan, mort a finals de la guerra a Lleida, enterrat a la fossa comuna del cementiri d’aquesta ciutat l’any 1939 i exhumat, amb nocturnitat i traïdoira, pel règim franquista l’any 1965 per ser traslladat juntament amb 501 cossos més cap al mausoleu del Valle
Feu-ne la prova. Entreu en un bar cap al migdia, agafeu un diari o setmanari de temàtica general i obriu-lo per la secció de Cultura. Segur que no hi trobareu ni una trista molleta de pa de cap esmorzar servit durant aquell matí en l’establiment paït ja pels clients que us han precedit en el