Ahir a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès vaig tenir un d’aquells encontres amb lectors i lectores que es recorden molt de temps. Els dos clubs de lectura que cada mes des de fa molts anys es reuneixen per compartir impressions literàries van coincidir en una única sessió per comentar el meu
Que les noves llavors facin ombra a l’herba seca!
Planeta Lluç, el meu darrer llibre, que conté un pròleg del bon Joaquim Carbó ha estat fotografiat en mans dels lectors a les Illes Cayman, a Capellades, a la zona zero de Nova York, el Vietnam, al cim del Cogulló (centre geogràfic de Catalunya), a Maastricht, al cim del Canigó, a la llibreria catalònia de
ARTICLE QUE AVUI 2 DE NOVEMBRE M’HA PUBLICAT “EL 3 DE VUIT” DINS LA MEVA SECCIÓ MENSUAL D’OPINIÓ “AMB REGUST DE CATÀNIA” Les acaba de comptabilitzar el govern de la República Independent d’Itzel Mountains, al continent andorrà. I la resolució governativa afecta tots els ciutadans i ciutadanes del món, sigui quina sigui la seva condició
Després de seixanta-un dies ininterromputs publicant un microconte de Pere Calders cada matí, avui arribo al final de la sèrie. Ha estat un homenatge senzill, fet des del cor i de l’admiració per ell i per la seva obra i sense la benedicció de cap organisme oficial. Aquí els teniu tots. Si voleu, podeu aprofitar-los
Els problemes de la parella En el moment de ficar-se al llit (que tothora és de gran compromís) ell volgué saber -era un somiador- si ella l’estimaria sempre. – Sempre quant és? – respongué ella tot preguntant, amb una ingenuïtat escamnadora. “Ara sí que em voldria morir”, va pensar ell amb una falsedat manifesta, perquè
Cibernètica “He creat una màquina que ho fa tot”, digué l’inventor amb un orgull molt comprensible. – I tu què faràs? -va preguntar-li l’amic. -Quan? – Ara… – Esperaré que la màquina m’expliqui per què l’he feta. Pere CaldersDel llibre Tot s’aprofita, 1983 (en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29
Epitalami – Acceptes aquesta dona com a legítima esposa?– Sí.– Acceptes aquest home com a legítim espós?– Sí. “Alto”, va cridar un del públic, amb els ulls fora del cap. “Aquests dos tenen el dreta saber qye qualsevol cosa que declarin podrà ser utilitzada en contra d’ells!” Pere CaldersDel llibre Tot s’aprofita, 1983 (en commemoració
Trumfos ferms Va jugar un as de copes quan ningú no s’ho esperava. És més: van acusar-lo de fer trama, com si hagués portat la carta amagada a la màniga. I ell, amb una expressió d’extrema puresa, els va ensenyar un braç molt més estirat que la màniga -braç llarg i màniga curta-, demostrant que
Tocar de peus sota terra – Jo sóc més alt que no sembla -va dir uns dels contertulis, amb un aire de continguda gravetat. I afegí : – El que passa és que camino sempre amb els peus ensorrats a terra, almenys cosa d’un pam. Això, encara que no es vulgui, desmereix… Un dels oients,
Venim de lluny Un gran investigador va descobrir que la terra té més milions d’anys que no ens pensàvem. La troballa va ser objecte de grans bocades, i un amic de la família (més aviat senzill) es va creure obligat a felicitar-lo: – Es veu que això que has trobat és molt important, oi? –
Prestidigitació d’altura Em vaig fer molt amic d’un mag, i un dia, mentre sopàvem junts, ell va esternudar. Instintivament, butxaquejà i es tragué un conill de l’infern de l’americana. – Bah! -digué-. ja m’he tornat a oblidar el mocador al barret de copa… Es va mocar amb el conill, però no responia prou. – No
Qüestions de tràmit Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas. Pere CaldersDel llibre Invasió subtil i altres contes, 1978 (en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembrede 1912, publico cada dia un microconte seu)
Som així “Tu calla!”, va manar-li el seu superior. I, tot seguit, l’amo va experimentar l’angúnia de no saber què volia dir-li el seu subordinat. Si molt convé, era d’interès per al negoci. Pere CaldersDel llibre De teves a meves, 1985 (en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembrede
Un amic del poble Des del fons de les catacumbes, el revolucionari de tota la vida buscava fórmules que servissin per a gravar en pedra, aptes per al discurs i per a contrarestar altres arengues. Va trobar-se una viva de cantells, després de donar-hi moltes voltes. va alçar-se endut per la inspiració i cridà :