Joan Pinyol

Cap dels escultors que gravaven aquella immesa pedra no dubtava gens que s’acostava la cinquena mort del món. També creien que damunt seu, a més del vent, de la lluna, del sol i dels déus, hi havia tretze cels diferents esquitxats d’uns astres que els indicarien la data en què la realitat es fondria en els nou mons subterranis. Amb aquest convenciment no van dubtar a apressar-se a enllestir el majestuós calendari. Però no ho tenien tot previst.

Poc després que un dels artistes perfeccionés una de les mans del déu del Sol, va descobrir que una amenaçadora esquerda a la part posterior de la pedra fonia irremeiablement totes les expectatives d’èxit.

A l’espera de la cinquena mort de la humanitat, el calendari va restar inacabat per sempre més.

Joan Pinyol.
microconte inclòs en el recull Micromèxics (Brosquil Edicions, 2007, guanyador del Premi de Narrativa Vila de Puçol, 2006)