Joan Pinyol

Puc ben dir que una colla de les bones coses que m’han passat a la vida ha estat gràcies a la màgia de Calders, de l’autor que un dia es va avenir a mantenir correspondència escrita amb un capelladí de disset anys i de l’obra que m’apassionà des del primer moment (Vós, Pere, sabíeu que em confessava sempre com un lector apassionat dels vostres relats i la passió no ha parat de créixer!).

Dissabte, a Paper de Música de Capellades, vaig tenir ocasió d’explicar i compartir aquesta màgia i la immensa satisfacció del que veritablement em fa escriure i viure.

Més enllà de les tempestes sempre hi ha clarianes que fan de bon aprofitar! I vindran més vents i calfreds però vivències com la d’aquest febrer, a casa, amb Calders al cor i a les paraules, no s’esborraran mai.