Joan Pinyol

Tenia tota la tendresa del món en la mirada i desprenia una enorme sensibilitat en cada gest de resultes d’una vida d’emocions gairebé al límit. El 14 d’octubre de 1936 (just el dia que feia 14 anys) va arribar a Capellades provinent de Madrid juntament amb altres nens que escapaven de la guerra. El van acollir en una casa que tenien carnisseria i de seguida es va integrar plenament en un poble on, a més de treballar fort i trobar l’amor de la seva vida, la Rosita de La Llacuna, va esplaiar la seva passió tant per la natació (els seus salts de trampolí eren memorables!) com pel futbol a més del bàsquet i el tennis. Durant més de trenta anys i sempre al costat de la Rosita, va regentar la carnisseria de la plaça Verdaguer, davant l’església. En la seva vellesa omplia els ulls d’històries viscudes, a tocar del camp de futbol i en un fidel peregrinatge estiuenc cap a la piscina. Un dia van treure el trampolí, diumenge passat ens va marxar l’entranyable Aquilino, però el record del seu pas per aquest món, restarà per sempre.