Potser sí. Si els que ho entenen ho proclamen als quatre vents deu ser veritat que un arbre mort i caigut enmig d?un bosc fins i tot és profitós per a la zona. Sobretot perquè contribueix a fer rodar el cicle vital de moltes espècies. De fet n?hi ha que defensen a tota ultrança que
Per a mi, una de les novel·les més singulars de la narrativa caldersiana és sens dubte la titulada Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes, que Pere Calders va publicar l?any 1967 sota una claríssima inspiració de la realitat del país que l?acollí durant vint-i-tres anys d?exili. En aquesta novel·la el seu autor ens regala
Segons paraules de Martí Soler, director literari de l’editorial mexicana més prestigiosa, de la presència de la Cultura Catalana a la Fira del Llibre de Guadalajara de Mèxic ?que es va vendre com un gran què per a la nostra singularitat cultural en l’època de Caterina Mieras?, no en queda pràcticament res, només els llibres
En el seu moment la població de Capellades (Anoia), igual que tantes altres en el nostre país, va decidir dedicar un carrer a l’escocès Sir Alexandre Fleming, descobridor de la Penicilina i premi Nobel de Medicina l’any 1945. Anys després també commemorà la seva activitat mèdica amb una font que reproduïa un bust seu en
Gairebé davant per davant de l’Ajuntament de Piera (l’Anoia) i tal com podeu veure a la fotografia presa el novembre de 2005, des dels anys seixanta hi ha una placa dedicada a un pierenc que al segle XVII es va guanyar l’apel·latiu de "pacificador d’indis". En ple segle XXI vull denunciar que es mantingui als
Fa anys que em dedico a l?Ensenyament -ara Educació, demà no ho sé-, i puc afirmar el següent sense cap mena de remordiment ni de dubte : La televisió és un dels invents més educatius que hi ha al món. Sí, n?estic del tot convençut i seria capaç de defensar-ho des de la sala de
I per molts anys! A sant Martí Sarroca es viu des de fa mesos un estira i arronsa particular provocat per una de les epidèmies més contundents del segle XXI, la que desfigura la cara del territori com aquell qui no vol la cosa i provoca una febre molt alta: la constructora. Una patologia malaltissa
Segons el que m?han explicat darrerament trobo que hi ha dues menes d?operaris que treballen a les cases. Els dolents i els encara més dolents. Sempre imaginant i, per tant, sense cap referència a cap empresa en particular, veiem dos casos. En el primer imagineu que un dia, per culpa d?una avaria imprevista ?com ara
Sempre és un bon moment per parlar dels rucs que ens envolten. Però encara més ara que el dia s?allarga ?de claror-, també durant els caps de setmana, i abans que algú ens obligui a allargar-lo encara més a cop de rellotge. Sabeu per què? Perquè després d?un hivern que als barcelonautes no els ha