Joan Pinyol - Des de la terra del paper - Pàgina 7

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 20/10/2012 : Per si algú m’escolta

20 d'octubre de 2012

Sense categoria

Per si algú m’escolta Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos vehicles alhora, sinó que vaig haver d’aguantar uns insults d’aquells que deixen tota la família en entredit.Ara,

Del pas de Planeta Lluç pel club de lectura de Montbui.

19 d'octubre de 2012

Sense categoria

Text extret del blog de la Biblioteca de Montbui : “En Joan Pinyol ha compartit amb nosaltres “10 anys de contes”. Quantes històries hi ha darrere d’aquesta pila d’anys? Quant del Calders? Quant de promeses complertes? Quant de memòria històrica? Quanta realitat amagada en forma d’anècdotes? Hem tingut la sort de compartir amb aquest autor

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 19/10/2012 : Muts i a la gàbia

19 d'octubre de 2012

Sense categoria

Muts i a la gàbia —Tu hi creus en les paraules definitives? —Què vols dir? —Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella declara a l’altre: «Ara és l’hora de parlar d’allò que m’he callat sempre!». Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 18/10/2012 : Què hi podríem fer?

18 d'octubre de 2012

Sense categoria

Què hi podríem fer? Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona? Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 17/10/2012 : L’antiga saviesa

17 d'octubre de 2012

Sense categoria

L’antiga saviesa La meva àvia, la materna, era una persona molt serena, molt efectiva (en el bon sentit de la paraula). Una vegada, mentre teixia un jersei per a l’oncle Manuel, van dir-li que dins d’una hora i mitja l’aniria a veure el notari, per tractar de les complicacions d’un testament. I ella, sense alçar

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 16/10/2012 : L’edat d’or

16 d'octubre de 2012

Sense categoria

L’edat d’or Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles. La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 15/10/2012 : Prescripció facultativa

15 d'octubre de 2012

Sense categoria

Prescripció facultativa El metge va ésser taxatiu. Cal que sigui així, no podem pas criticar aquests professionals, perquè quan es mostren severs ho fan pel nostre bé. Va dir-li: —Des d’ara mateix, un canvi total de règim. Oblidi’s de les coses que li agraden i comenci a acostumar-se a aquelles altres que li desplauen. Si

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 14/10/2012 : Via morta

14 d'octubre de 2012

Sense categoria

Via morta El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.» Pere CaldersDel llibre Tot s’aprofita, 1983 (en commemoració del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembrede 1912, publico

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 13/10/2012 : Ars poètica

13 d'octubre de 2012

Sense categoria

Ars poètica Li va sortir una rima preciosa, d’aquelles que poden salvar un poema. Però havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es va quedar sola a final de ratlla, sense que cap llei mètrica acudís al seu socors. Si no s’hi troba remei, coses així ens amargaran la vida. Pere CaldersDel

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 12/10/2012 : L’hora en punt

12 d'octubre de 2012

Sense categoria

L’hora en punt La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort. —No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí.

Res a celebrar!

11 d'octubre de 2012

Sense categoria

Plaques com aquesta, penjades a la façana d’una casa d’una població catalana em fan sentir vergonya. No hi havia ningú per pacificar ni cap terra per colonitzar. Les Amèriques tenien una civilitzacions tant o més antigues que les europees iel que va començar a haver aquell 12 d’octubre fou un absolut genocidi personal, cultural i

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 11/10/2012 : La planeta

11 d'octubre de 2012

Sense categoria

La planeta La tiradora de cartes (i també especialista en bola de cristall, segons els anuncis) va dir al client que treuria premi a la rifa. Després de la fallada, el client va reclamar iradament perquè no havia tret. —Quin número teníeu? —va preguntar-li la fetillera. —Cap! —I doncs? Com volíeu treure? —Vós em vau

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 10/10/2012 : Espais blancs

10 d'octubre de 2012

Sense categoria

Espais blancs A mi només em falta que em burxin perquè em senti inclinat a jugar a la contra. Vaig apartar la mà del meu amic —també amb suavitat—, tot dient-li: —Doncs jo no ho veig pas així. Crec que l’home només té present. Des del temps més remot fins al futur insondable, tan sols

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 9/10/2012 : Forats negres

9 d'octubre de 2012

Sense categoria

Forats negres L’amic era d’aquells que s’animen en les converses de sobretaula, a l’hora del cafè. Va posar-me suaument la mà damunt el braç i em digué: —No ens enganyem, tu. Nosaltres som l’esdevenidor del passat i, alhora, el passat del futur… I, engolant la veu, va afegir: —Per molt estrany que sembli, l’home no

També a l’octubre, un microconte de Calders diari. 8/10/2012 : Passos comptats

8 d'octubre de 2012

Sense categoria

Passos comptats Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m’explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l’horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals.