Aquest apunt és el que fa cent del bloc i, fa uns dies, pensava que seria escaient aprofitar aquesta efemèride per anunciar que em poso a fer endreça i miro de classificar els posts d’alguna manera. Però em veig en la necessitat de celebrar aquest centenar amb la crònica d’un viatge que ha quedat a
Veient com els nostres nanos juguen amb els regals que els Reis els han dut, a la seva mare i a mi ens cau, dissimuladament, la bava. La Maria Mercè té set anys i està pletòrica. L’Enric n’ha fet onze i ja és una altra història, però encara munta peces de Lego amb aquella afició.
Anit, a la cavalcada de Reis, tots tres Mags van ser molt clars : calia que nens i nenes anessin a dormir ben d’hora ! A casa vam començar malament, ja que no vam ser massa puntuals a l’hora de ficar-nos al llit, però hem continuat pitjor. A les 2h40’ d’avui ja teníem els dos
La nostra filla aprèn a tocar el timbal a la colla gegantera del poble. Cada dissabte al vespre els músics es reuneixen per assajar a les instal·lacions de l’escola. Avui, per una inoportuna avaria elèctrica, arribats al centre, ens hem trobat a les fosques, privats del necessari subministrament de quilovats. Com que l’assaig d’avui -amb
D’un parell d’anys ençà, a casa hem recuperat un costum que ve d’antic. Del temps dels avis i dels oncles. Cada primer de gener encetem el Bloc Maragall, el popular calendari editat per Arimany. Va començar a publicar-se el 1960 i l’any vinent ja complirà mig segle d’existència. Jo vaig néixer el 65 i recordo
Aquest bloc ha recollit amb molta satisfacció la invitació de participar a l’explosió de posts sobre Joan Brossa el dia que fa deu anys que va deixar-nos. S’afegeix a la campanya amb la reproducció d’una anècdota divertida, una situació sense cap ni peus que ben segur que el poeta havia explicat mil vegades. Està extreta de
Ara sí que veig que no hi ha res a pelar-hi. A la feina, l’altre dia, un client va enviar-nos una carta de queixa. Per norma general, els clients sempre tenen raó. Però en aquest cas el que reclamava era tan flagrantment fictici, tan enrevessat i descabdellat que la raó no se li podia donar de
Segons el Quadern gris de Josep Pla avui, vint-i-set de desembre, fa exactament noranta anys que van anar amb el seu amic Roldós a dinar a casa dels senyors Castelló, a Palamós. Van menjar escudella i carn d’olla, bacallà amb pebrot i tomàquet, torrons, bon vi, excel·lent cafè : un bon dinar. El senyor Castelló
Bon Nadal, bones festes i de cara al 2009, poc a poc i BONA LLETRA !Us desitjo tota la felicitat del món. (Il·lustració de Felip Cusachs publicada a “La llumanera de Nova York”, recollida per Joan Amades al seu Costumari català.)
Tal com anunciava fa uns dies, la setmana passada es va presentar, a Girona, l’Auca de la Catedral. Es tracta d’un vell projecte que van iniciar Jordi Dalmau i Carles Vivó, fa anys. La mort de Vivó va fer que la idea quedés aparcada temporalment i no ha estat fins ara que no ha vist
Calent d’impremta, el número 66 de la revista Parlem de Sarrià ja està disponible. Aquí el teniu en format electrònic. El tema de portada és la festa major i ocupa un bon gruix de pàgines. A més de les planes dedicades a informació política municipal, seguim fent-nos ressò de l’aniversari de Ràdio Sarrià i de
Dimecres al vespre vam tenir la sort de poder assistir a un acte cultural important. Es va presentar l’ Auca de la Catedral de Girona, dedicada a la memòria de Carles Vivó. És una peça tan bonica i acurada que val un post sencer, que penjaré properament. Ara només disposo del temps just per fer ràpid
En aquest precís moment fa exactament onze anys que la meva dona i jo (especialment ella) vivíem un moment memorable a la sala de parts de la Clínica Girona. Jo li estrenyia la mà, ella no feia gaire bona cara. Va ser matiner, el vailet, i ha mantingut el costum tots aquests anys. Onze, ja.
Vuitanta-sis, dels quals me’n vaig perdre cinc o sis al principi. Miro de no fallar cap setmana, encara que en aquesta ocasió presento els deures gairebé set dies tard. Més informació aquí. Quants més siguem, més riurem i més feina donarem a en Jesús Tibau. Davant per davant de casa han aixecat un bloc de
Jugo. Confesso que tinc una flaca pel joc, però no m’interpreteu malament. No m’aneu a buscar a cap casino, que no sabria ni com seure davant d’una ruleta. No em cerqueu a les màquines escurabutxaques ni amb una baralla de cartes als dits : no sé jugar ni al burro. Els meus jocs són d’un