De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
86è joc literari de Tens un racó dalt del món.
Vuitanta-sis, dels quals me’n vaig perdre cinc o sis al principi. Miro de no fallar cap setmana, encara que en aquesta ocasió presento els deures gairebé set dies tard. Més informació aquí. Quants més siguem, més riurem i més feina donarem a en Jesús Tibau.
Davant per davant de casa han aixecat un bloc de pisos. Ja no queda res d’aquella caseta de planta baixa amb un pati, un pou i un magraner florit. He perdut la vista sobre la vall: me l’han canviada per una façana de cinc pisos de vidre i alumini. Gent moderna hi ha vingut a viure, que no sé ni quina cara fan. No poden sortir al balcó : senzillament, no n’hi ha. No estenen roba: si fan bugada, la deuen eixugar amb una assecadora de patent alemanya desada en un celobert interior.
Jo segueixo fidel a aquella dita de la meva àvia : “Roba estesa, sol espera”. Samarretes i mitjons estesos sobre la barana de fusta tornejada, càlida, antiga. Esperant els raigs de sol amables del demà, que acompanyin, escalfin i il·luminin.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja tinc mig esborrany entaforat a no sé on, per damunt del banc de la meva cuina. Però escolta? el termini d’admisió no és fins el més de gener? no?…. que aquests dies no em dona temps!!! He d’anar a comprar regalets!!!! Per cert, tens un punt guanyat, jejejeje….només pel sol fet d’haver-lo penjat. M’ho va dir l’organitzador….
gràcies de nou pe rparticipar