Una companya de feina, figuerenca, hacker semi professional -que s’alimenta de manera gairebé exclusiva de kebabs, llaunes de refresc amb gas i tabac ros de la pitjor llei i així li va-, fa temps solia llançar invectives contra aquest bloc en general i contra aquest redactor en particular. Ara em tira un ham i em diu:
L’Ajuntament de Sarrià de Ter ho ha encertat. Aquest any han encarregat les felicitacions de Nadal a uns autors d’excepció : l’alumnat d’infantil i primer curs del CEIP Montserrat, el col·legi del poble. És una bona notícia. És el centre on estudien els nostres fills : hi ha vinculació i col·laboració; és una bona escola. Em prenc la llicència de triar
Feia temps que em ballava pel cap parlar de l’hemeroteca on line de La Vanguardia, de recent obertura -de franc- al públic. Però avui, en llegir el diari amb la tassa de cafè als dits, he anat a petar a una columna magistral de Quim Monzó. No em puc estar d’enllaçar-la aquí. Un columnista que parla dels
Arribada aquesta època de l’any, comença a haver-hi trànsit de paneres de Nadal. Se’n veu publicitat en fulletons impresos ad hoc. Als aparadors de les botigues se n’ofereixen d’espectaculars, veritables corns de l’abundància. I a les empreses i centres de treball se’n comencen a rebre, destinades principalment als despatxos de beneficiaris de rellevància. Jo no
No voldria pas donar la impressió de ser un caçador de tradicions i elements culturals més morts que vius, però aquesta diada s’escau per a un nou article d’aquesta sèrie de no actualitat. Avui : les llumenetes de la Puríssima. La diada del 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció de Maria, a Girona era costum
Tothom que hagi estat al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres (i qui encara no el conegui, també) convindrà que es tracta de la galeria més tremenda d’aquesta part de la galàxia. Venim de veure-hi una exposició de format reduït i durada temporal que han inaugurat aquests dies al vestíbul del museu i que
Cada any mirem de guardar uns dies de vacances per aquesta època. No fem res especial que no sigui avançar alguna compra de Nadal, canviar de ritme, badar, llegir, reposar, anar a dinar en parella i dur a terme diferents gestions que, per poder-les fer en dies de treball, representaria haver de demanar permís a la feina. Dilluns
Al carrer Major del meu poble –que ve a ser-ne la principal artèria financera, la city– hi té oficina una caixa d’estalvis catalana que sol emprar el color vermell per a la imatge corporativa. Actualment tenen enganxats als vidres uns cartells on s’hi veu un nas amb aquella mena de banda adhesiva que fan servir
Continuem amb el segon capítol de la sèrie de les realitats amb molt passat, poc present i menys futur. Avui : el sistema mètric no decimal. Quan tot just fa quatre dies que comptem en euros, quan els nostres escolars ja no tenen referència de la pesseta, ni del duro ni dels rals … resulta
Vaig en cotxe amb el volant encarat cap a mercat, per mirar de proveir per omplir el rebost. Porto la ràdio sintonitzada en no sé pas quina emissora. Hi fan un programa que parla de cuina, com és habitual els dissabtes al matí. Hi intervenen el presentador del programa, un cuiner i una tercera veu
Heu esmorzat, has resolt l’enigmàrius del dia. La canalla ha quedat a punt per anar a escola i comproves si ho portes tot : la cartera, les claus, el moneder i el nus de la corbata ben ajustat. Perfecte: a punt de passar revista. Obres la porta del garatge i notes que la moto demana
Durant els darrers anys, el toro d’Emília Xargay que presideix la plaça homònima de Sarrià de Ter ha presentat a la banya esquerra una considerable “afaitada”. Una bretolada va seccionar-ne la punta i el resultat va ser una escultura mutilada, deslluïda, i una “bravura” taurina posada sota sospita. Van aixecar-se moltes veus per reclamar la reposició
Remenant els calaixos de la memòria he trobat aquesta peça de Kraftwerk, els androides de Düsseldorf. Experiments, tecnologia i radiactivitat des de 1970. http://es.youtube.com/watch?v=QLiai4gg_0Q
Es viu en un món tan virtual i electrònic que l’arribada a la bústia d’un sobre de paper amb un segell de correus enganxat és motiu de sorpresa. Encara que sigui una carta de l’oficina de l’administrador de finques. Aviat seré expresident. De la comunitat de propietaris de l’aparcament. Fa dotze mesos vaig rebre’n un
Escriu Quim Monzó a La Vanguardia, parlant de refundacions, que “son los parámetros estéticos de la peluquería masculina, que han saltado por los aires, dinamitados por el alucinante corte de pelo de Joan Josep Nuet“. Durant el cap de setmana a cada noticiari televisiu va aparèixer el senador en pantalla i no vaig parar compte en