De res, massa

Ara sí que veig que no hi ha res a pelar-hi. A la feina, l’altre dia, un client va enviar-nos una carta de queixa. Per norma general, els clients sempre tenen raó. Però en aquest cas el que reclamava era tan flagrantment fictici, tan enrevessat i descabdellat que la raó no se li podia donar de cap de les maneres. Ja l’havíem atès telefònicament i se li havia rebatut la seva argumentació amb criteris de transparència, metodologia, qualitat i dosis de realitat. La veritat, sens dubte, està de part nostra i volem fer-la valdre, defensant-la a peu i a cavall. 

Ha arribat la queixa per escrit, tal i com ha de ser. I se li donarà curs pel conducte reglamentat. Però el que més preocupació em proporciona no és el clam del client, sinó un dels detalls del redactat. En el seu escrit (en castellà) el client malcontent enumera una sèrie de circumstàncies per fonamentar la seva insatisfacció i, arribat el punt, diu : … para más hinri (sic) ….

Ja ho veieu : vint segles de cultura i tradició judeocristiana i el més calent és a l’aigüera. Quanta raó tenia Salvador Alsius en aquella seva obra : Hem perdut l’Oremus !

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!