En un post d’ahir, el ferm blocaire ebrenc Emigdi Subirats tocava el tema. Pel molí a on volia portar l’aigua jo no hi passaré pas, que encara m’escaldaria, però aquesta qüestió d’anar fent anys dóna molt de joc. Rara avis com sóc -en aquest i en d’altres aspectes-, he de confessar que a mi, personalment,
Abans d’ahir, 2 de febrer -diada de la Candelera-, a l’altra banda de l’Atlàntic, a Punxsutawney (Pensilvània), la famosa marmota pronosticà que d’hivern encara en tenien per sis setmanes més. Aquí, (“Si la Candelera plora, l’hivern ja és fora“) ja podríem anar donant l’estació freda per enllestida. Avui, de moment, fa un dia assolellat i claríssim però ja en parlarem.
Tota una colla ben avinguda hem anat a la fonda a celebrar un agradable sopar. Algun dels entaulats ha quedat estupefacte en sentir que m’apuntava a demanar un extraordinari i deliciós plat de carn de perol, que la cambrera ens ha ofert com a recomanació fora de carta. A Catalunya, mirant l’arbre genealògic de moltes famílies,
En conec una que ja fa setmanes que em pren el pèl a base de bé. Ben segur que durant la jornada d’ahir, si va pensar en nosaltres, devia estar a casa seva petant-se de riure. Tot plegat, per la història que us explicaré acte seguit. Aquest blocaire –perdoneu-me l’atreviment i la immodèstia- de tant
Els llibres d’història i les cròniques expliquen que un dels primers decrets que signà el fatídic Felip V després de la caiguda de Barcelona fou el de l’obligatorietat, a les cases particulars, de tenir el ganivet de llescar el pa encadenat a la taula. El país s’havia de desarmar completament i representava que un català
Si no ho arregla un miracle (i les probabilitats són escasses…), els propers mesos sovintejaran les visites al consultori d’un especialista en ortodòncia. Ha arribat l’hora que la salut mandibular del nostre fill emprengui aquest camí. Les sales d’espera dels consultoris dels professionals del món de la santitat no es solen caracteritzar per l’abundància, la
En comptes de posar-me a escriure aquest apunt, més valdria que agafés alguna de les revistes que tinc amuntegades a la tauleta de nit -ben apilades deuen arribar a una alçada superior al pam- i anés avançant en la lectura. Sóc un cas. Arriba un moment que m’estresso només de veure tant de material imprès, però
Avui ha estat l’aniversari de la nostra filla i demà ho celebrarem. Tindrem parentela a dinar i, matí i tarda, ha estat dia de compres, preparatius i guisats. Se’ns ha acudit que era una bona ocasió per fer una francesilla. Francesilla més que mai. A quarts de deu ja era a la porta d’un conegut centre
I jo que li dic que es quedi amb set, que ja hi serà a temps, de créixer. I ella que no, que vol fer-ne vuit. Avui. Doncs vinga ! Per molts anys, Maria Mercè !
Ara fa trenta anys, la Generalitat restablerta va encarregar una feina important. Va encomanar a Jaume Ciurana la redacció del tractat Els vins de Catalunya, una de les obres de capçalera per a qualsevol aficionat a la viticultura i enologia del país. Un llibre sobre vinyes i vins que s’ha revelat profètic en
Avui fa dos-cents anys del naixement d’Edgar Allan Poe. Un referent literari pel que fa a la narrativa en general, al conte i, especialment, al gènere de terror. Seguint la iniciativa dels bons amics d’Hespèria, aquest bloc s’afegeix a l’homenatge, desitjant que altres actes sovintegin i que aquest 2009 sigui, d’una manera o altra, l’any Poe.
No sé pas si ho celebra per Sant Antoni Abat (el d’avui, el del porquet), o per Sant Antoni de Pàdua (el de l’estiu). Ni tan sols si ho celebra. Però l’ocasió de felicitar la nostra estimada Antònia … Font sempre és bona.
Ja sé que a nivell lingüístic, normatiu, no és més que un simple tret característic i distintiu de la nostra manera de ser, però a casa sempre m’havien ensenyat que entre els dos cognoms dels nostres llinatges hi podem posar una i. Quan va ser hora de passar pel registre civil i normalitzar el meu
I els aniversaris, també. Diumenge 11 de gener, el portal d’escriptura i lectura Relatsencatalà.cat va complir cinc anys de vida. Per molts anys ! Bona feina ! Podeu accedir-hi des dels meus enllaços, aquí mateix al costat. Trieu i remeneu. Hi ha cap a 54.000 peces publicades, de totes les temàtiques i estils.
A primers de mes Jesús Tibau, conduint el blog Tens un racó dalt del món des de Tortosa , ens posa deures i ens proposa un joc creatiu.En aquesta ocasió, demana que escrivim alguna coseta relacionada amb la recent diada de Reis. Provem-ho ! Qui s’engresca ? El progrés Van dir que prou, que ja no