marginàlies

Aquest poema és
un seguit de paranys: per al
lector i per al
corrector de proves
i per a
l’editor de poesia.
És a dir,
que ni a mi no m’han dit allò
que hi ha darrera els paranys, perquè
fóra com dir-me el dibuix
del tapís, i això
ja ens ha ensenyat Henry James que no
és possible.

I també:

La poesia és
un sistema de miralls
giratoris, lliscant amb harmonia,
desplaçant llums i ombres al provador: per què
el vidre esmerilat? Com parlant –de conversa
amb les tovalles i música suau- jo et diria, estimada,
que aquest reflex, o l’altre, és el poema…

Qui ho diu és Pere Gimferrer, que avui fa 78 anys.