La ferida, sí, diu molt del dany,
bé que ho sap Andrés Estellés.
La ferida a la mà, a l’ull
o al cor de la paraula
que renega de les disfresses.
El dany que tanca portes perquè
ningú no senti el xerric del plany,
que fa embromar els panorames
on no hi falta el voltor que hi posà
qui feia camí cap a la mar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!