marginàlies

Una persona molt apropada ha somiat amb mi, anit, senyal, segons les interpretacions més plebees i matusseres del somnis, que em té amb molta consideració i estima, la qual cosa exalta l’esser més impassible. Evidentment, no calia que em somiàs per demostrar-me que em respecta i m’aprecia.

I encara m’ha engrescat molt més de quina manera m’ha somniat.

Treballava en una empresa càrnica -a mi, que els animals m’infonen un respecte feridor, exceptuant els insectes picadors, i veure’ls morts i penjats, sols o en cadena, em descompon- dirigint la seva flota de camions per transportar la carn de l’escorxador als distints mercats o centres de distribució. Ho feia puret en boca, com els pistolers de les pel·lícules de l’oest americà fetes a Almeria. El detall definitiu, però, que m’ha fascinat és que l’empresa, amb la carn, també hi transportava tot tipus de substàncies estupefaents entre la carn i el cuir dels animals sacrificats. Atenent aquests circumstància definitiva, el purets que fumava no devien ser de tabac, precisament. I es veu que tota aquesta trescalamena de carn i narcòtics il·legals no ha estat descoberta per l’autoritat. Extraordinari.

És clar que no aniré a cercar què significa cada detall: em qued amb què, ni en què hagi estat en somnis, he vençut la meva aversió a la mort exposada dels animals vertebrats -als invertebrats picadors no els respect gens, al contrari, els combat- i he burlat tota mena de controls policials, la qual cosa no deixa de ser molt més que una heroïcitat.

Sobretot perquè no he estat fet per a les heroïcitats ni tenc natura de risc.