Observant el temps i la vida

Tot cercant la veritat al bell mig de les paraules.

23 de maig de 2016
0 comentaris

Vé aniversari del 15M. Cooperar per la transformació social.

Possibilisme o utopia? Un i l’altra. La segona ens empeny a caminar, la primera ens permet arribar a realitzacions concretes. Cooperació? Sempre: Tots sols, sense companys, ben poques fites podrem assolir arreu on les plantegem. El “moviment 15 M ha estat un exemple de cooperació per aconseguir la transformació social. Inicialment vague i utòpic, més tard, conforme anava madurant-se a les assemblees de les places, es cenyia a un decàleg d’objectius més concrets, tot i no ser massa fàcils d’aconseguir, com estem comprovant un lustre ençà d’aquell esclat.

Un clam d’indignació que, ajudat per la immediatesa de les noves tecnologies i les xarxes socials, es va amplificar i concretar el 15 de Maig del 2011 en l’ocupació de moltes places arreu de l’Estat, per protestar per la insuportable situació de desnonaments i retallades constants, pèrdua de drets socials arran de la crisi-estafa provocada per les entitats financeres, que el govern injustament havia traslladat a tots nosaltres (la ja clàssica privatització dels beneficis, però socialització de les pèrdues). Protestaven per la presa de pèl d’uns polítics pocavergonya que prometien –i prometen– el bo i millor al seu programa electoral i, en acabat, instal·lats a les seues poltrones, fan gairebé tot el contrari del que havien dit, al dictat de les grans corporacions industrials i financeres, aplicant fins i tot la força bruta contra aquells que justa i democràticament se’n manifesten en contra. En una lectura més profunda, aquell esdeveniment cercava trencar amb el “règim del 78”, el de la “transacció” entre feixistes violents, que “canviaren de camisa” com si res dolent hagueren fet, i un grapat de demòcrates porucs i ensinistrats. Les consignes més llegides i escoltades aquells dies foren: “No som mercaderia en mans de polítics i banquers”, “No ens representen” o “Democràcia real, ja!

12-dsc03785Es presentava com un moviment assembleari sense líders ni partits, al més pur estil llibertari, que permetia posar en comú les necessitats de tots plegats i cercar objectius per consens. Conforme anava sabent els acords que es publicaven, l’emoció de la revolta s’anava apaivagant, mentre veia amb recança com gairebé no hi eren presents –almenys a la ciutat València– la nostra llengua ni la reivindicació del nostre dret a decidir com a país maltractat pel règim ni mesures per combatre el masclisme abassegador. Ho sentia més com un esdeveniment extraordinari i espontani –en tenia dubtes– que com un vertader moviment organitzat. Tanmateix, el meu tarannà empàtic em feia comprendre quines eren les necessitats prioritàries de la gent que s’hi reunia i la seua visió fonamentalment pràctica de la política, per la qual cosa vaig ser generós i em vaig sentir representat –tot i que no plenament– per la seua lluita.

Per commemorar aquest Vé aniversari del 15 M, m’ha semblat adient reproduir ací una mostra de l’opinió (traduïda) d’alguns dels seus protagonistes del cap i casal, els quals vaig tenir la sort de poder escoltar en un recent programa de Ràdio Klara (12/05/2016):

“Quan pense en tot el que vàrem viure aquelles setmanes, sent una emoció molt forta i una responsabilitat molt gran per tot l’esforç realitzat. Allò aconseguit amb el 15M no ho deixarem pas caure; perquè seguesca motivant gent, seguesca generant fruits, seguesca fent avançar, independentment d’allò que el discurs mediàtic decrete a cada moment.”

13179314_1153114914740795_4714901432291360089_n-660x930“No hem aconseguit el canvi de la llei electoral, la presa del poder real, que encara resta en mans de la dreta, no s’ha produït la creació d’una assemblea constituent, etc. Som encara lluny de redefinir el marc legal perquè els ciutadans tinguem veu i poder reals, és a dir, es puguem fer consultes vinculants (que ara no ho són, com hem vist amb diverses Iniciatives Legislatives Populars, com la de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, un del col·lectius més reeixits derivats del 15 M).”

“En aquest marc constitucional actual la veu del poble no és respectada. El necessari procés constituent que tots demanàvem s’ha substituït per un regeneracionisme polític insuficient.”

“Dèiem ‘No som mercaderia en mans de polítics i banquers’ [i empresaris, afegiria jo], però encara ho som.”

“Hem passat del ‘No ens representen’ a donar un vot de confiança a noves propostes polítiques basades en el nostre moviment (Podemos i les confluències), el resultat de les quals encara està per veure.”

“Es tracta d’un procés d’aprenentatge on hem avançat sense cap dubte, malgrat que no hem aconseguit cap dels objectius que ens proposàvem. ‘Anem a poc a poc, perquè anem lluny’. No hi veig fracassos, sinó objectius encara no aconseguits.”

“El capital productiu i financer segueix anteposant l’obtenció de beneficis per sobre de les necessitats de la població. A aquest no li hem arribat a fer ni “cosquerelles”. Tan sols li estem fent nosa quant a la seua imatge pública i les conseqüències que això li suposa quant a pèrdua d’algunes poltrones de poder als diversos parlaments. Encara no ens hem llevat de damunt aquestes “sangoneres” corruptes. Hem d’entendre que la població “activa” forma part d’un sistema de cacics i patrons, del qual dissortadament depenem per poder sobreviure: per tenir un salari, seguir alimentant-se, pagar la hipoteca al banc, etc. Un engranatge que és força difícil de trencar, malgrat que ens cal fer-ho, per crear un altre model econòmic que ens permeta eixir d’aquesta roda tòxica, per viure en unes altres condicions més dignes.”

07-dsc03777Allò que havíeu patit a la vostra pròpia pell us mostrava que la vertadera llibertat no és pas en aquesta societat de consum, lucre i corrupció, com ens volen vendre. Com ens deia Eric Fromm: “En la història humana l’ésser humà ha vist limitada la seua llibertat d’actuar per obra de dos factors: l’ús de la força per part dels governants (…) i, el més important, l’amenaça de la fam contra qui no està disposat a acceptar les condicions de treball i d’existència social que se li imposen.

Hem d’intentar escriure el nostre propi vocabulari, que passa per coses com la renda bàsica dels iguals, l’amnistia social o la municipalització comunitària. (Toni Valero, de la Coordinadora de Col·lectius del Parc Alcosa, parlant del 15 M.)

Conèixer la realitat. Cercar punts en comú. Treballar plegats. Cooperar, sempre cooperar. Ser competents millor que competitius. Enfortir els moviments socials. Controlar el polítics professionals.

Moltes gràcies a tots els qui vau fer possible el 15 M. Que aviat siguen realitat els objectius que us proposareu, que van en la direcció correcta, la d’aconseguir la vertadera llibertat, recolzada en la democràcia real i la justícia social.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.