En un apunt anterior us presentava en Ricardo Mella Cea, un intel·lectual gallec d’ideologia llibertària, un home reservat però inquiet que visqué entre els segles XIX i XX i ens deixà un munt d’articles que posen el focus en els conflictes de classe que llavors es produïen entre els treballadors assalariats, camperols o amb petits
“De la coerció exercida brutalment en la infantesa, com de l’exercida en l’adolescència i en l’edat madura, no es deriven més que por, hipocresia i doble moral.” / “El vici i el delicte són el producte necessari, fatal del capitalisme i del governamentalisme al món que es diu civilitzat. La remoció de les causes, la
Com ja ho he dit abans en aquest blog, no acostume a triar llibres de gran consum, perquè normalment no hi he trobat gaire “substància” intel·lectual, aquesta que et fa créixer el coneixement sobre el món i la vida que paga la pena viure o, si més no, el gaudi estètic; elements que, quan van
La dialèctica és l’art de superar les contradiccions mitjançant l’intercanvi d’idees entre els contraris. [“La dialèctica és l’art de convèncer sobre les pròpies postures filosòfiques, mitjançant el diàleg i el debat entre dues parts amb voluntat de respecte i comprensió mútua. Fa referència a la tècnica o mètode, que fa avançar la humanitat o el pensament, basat en un procés de tesi, antítesi i síntesi; és
Aquest proppassat juliol, des de la talaia que em permet el meu observatori d’aficionat, he registrat una meteorologia que podríem qualificar de normal durant la primera quinzena, càlida com cal, que es cloïa amb la sorpresa favorable d’unes petites pluges suavitzadores, i una segona progressivament més i més càlida, fidel al període canicular que s’encetava,
Molts colps triar és trair. Si tries unes coses, n’apartes d’altres. Si, per exemple, quasi sempre tries parlar de macroeconomia i del món empresarial, i quasi mai d’explotació a la feina, fas una tria a favor del sistema econòmic imperant. La sola tria, que fan cada dia els directors i/ o els equips de redacció
En la tria de llibres pensant en la Diada de l’Orgull LGTBIQ+ –28 de juny– estava el darrer d’Eva Baltasar, i ho vaig fer no pas pel tema que centra la novel·la, que és la segona d’una trilogia sobre la soledat, sinó perquè la protagonista pertany al col·lectiu que posa la primera lletra de la
Joventut, amor, coqueteig, companyonia, ideal de justícia social, lluita antifeixista, vida arriscada, passió per la fotografia, són alguns dels ingredients de la novel·la de la que us vull parlar en aquest apunt, amb un resultat, si més no, discutible. L’obra no fou una tria per part meua, sinó el préstec d’un amic. D’entrada no m’hi
“Al juny, l’estiu no és lluny”. Juny és la porta de l’estiu i ens fa sentir animats o desanimats segons com tolerem la calor xafogosa que s’acosta. Aquest any a les nostres contrades vora la Mediterrània l’estiu meteorològic ha arribat quan toca, coincidint amb l’astronòmic, que s’inicia amb el solstici, que marca els dies amb
Quan llegeixes algun text o escoltes algú parlar d’alguna qüestió que t’interessa, cerques respostes. Si veus una obra d’art o atens una peça musical, n’estàs gaudint també la bellesa, però també cerques respostes; és a dir, idees, “mems”, que, per imitació, augmenten un xic la teua saviesa o, si més no, t’ajuden a viure millor.
“Si el mocador és identitat, és la identitat del masclisme, no pas la identitat de les dones.” Najat el Hachmi, “Sempre han parlat per nosaltres”, 2019, pàg. 71). En un apunt anterior reflexionava sobre la contradicció que suposen els feminismes amb cognoms de caràcter religiós –jueu, cristià, islàmic–, en base a la profunda misogínia que
Aquests resums del temps meteorològic els faig amb les dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure en l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (Clavero, “Climes i temps del País Valencià”, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2019), que agafa tota la costa des
El feminisme és un moviment divers i plural, discrepant en les metes i els mitjans per aconseguir-les, però coincidint en una cosa: la necessitat d’alliberament del sistema patriarcal dominant, per a assolir la igualtat de drets i condicions entre els diversos gèneres, i no pas la superioritat femenina. El feminisme no és un masclisme a
“Bellesa i flor de maig, en un dia me’n vaig” és un refrany que ens informa del caràcter efímer de la joventut, associada a la bellesa física, representada per les flors en el món vegetal. I el que ara i ací m’interessa ressaltar, que la curta durada de les flors de maig té una raó
“Som qui som gràcies al que aprenem i al que recordem.” (Eric Kandel, 2007). Aquesta magnífica barreja d’Història i Ciència, d’autobiografia de l’autor, Premi Nobel de Medicina de l’any 2000 pels seus descobriments relatius a la transmissió de senyals en el sistema nerviós i especialment per descriure la formació de la memòria a nivell molecular,