Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

1 de juny de 2020
0 comentaris

“En maig, cada gota un raig”. D’onades de calor i meteorologia de maig, 2020, des del Camp de Túria.

Bellesa i flor de maig, en un dia me’n vaig” és un refrany que ens informa del caràcter efímer de la joventut, associada a la bellesa física, representada per les flors en el món vegetal. I el que ara i ací m’interessa ressaltar, que la curta durada de les flors de maig té una raó meteorològica, relacionada amb l’escalfor de les temperatures d’aquest mes primaveral proper a l’estació estiuenca, més acostat encara en temps d’escalfament global; situació que ha tingut un clar reflex en les dades d’aquest maig del 2020, que indiquen una temperatura mitjana bastant per damunt del valor normal. La pluja s’ha quedat un terç curta, però ha estat ben aprofitada pel camp (“En maig, cada gota un raig”), que ha mostrat la seua millor estampa (“Maig arribat, un jardí a cada prat”), més reservada als nostres ulls que mai per les restriccions derivades de la pandèmia que ens està marcant l’any.

Abans de passar a les dades concretes registrades a la meua estació meteorològica, volia comentar un parell de records ben vius que tinc d’onades de calor al maig. La primera, just començat aquest segle, fou tal que tot seguit em va empènyer a fer instal·lar l’aire condicionat; perquè m’imaginava tot l’estiu per venir passant aquella xafogor insuportable. La segona, a mitjan de maig del 2015, em va sorprendre de tornada a casa d’un viatge de feina, després d’un dies de calor intensa. Venia d’Écija (considerada “la paella d’Andalusia” per les seues elevades temperatures) cap a València, quan, en baixar del tren, ja de nit, em vaig empassar una glopada d’aire ben calent i eixut, d’uns 40º C, que m’ofegava (aquell dia al meu observatori vaig enregistrar la màxima en un mes de maig: 42º C, amb vent de ponent).

Onada de calor de juny-juliol del 2015

En maig, les onades de calor no són gaire freqüents, però de fet n’estem tenim com més va més. Una onada de calor és un fenomen meteorològic que porta temperatures anormalment altes, prou més que la mitjana normal per a l’època , durant un període perllongat, d’almenys 3 dies consecutius (AEMet), en un territori prou extens, de centenars a milers de quilòmetres quadrats. A la península Ibèrica són freqüents durant els mesos de juny, juliol i agost, i acostumen a venir associades a entrades d’aire càlid i sec procedent del proper desert del Sàhara, que, a més a més, porta pols en suspensió, que redueix la visibilitat en forma de calitja. La retirada progressiva durant la primavera del corrent en jet polar, que separa les masses d’aire més fredes al nord de les més càlides al sud, deixa la nostra península en una situació més vulnerable respecte de les onades de calor i especialment de les que provenen del nord d’Àfrica. Aquests fenòmens de calor extrema porten tota una sèrie de perills associats, com l’augment del risc d’incendis forestals, de la contaminació ambiental o dels problemes de salut de la població, especialment dels qui pateixen malalties cardiovasculars i respiratòries; per això, hom hi recomana hidratar-se constantment, fer menjars lleugers, evitar eixir al carrer i fer exercici físic a les hores centrals del dia, buscar l’ombra, ventilar les cases de nit, especialment en el cas de nens petits i gent gran. Malauradament, els científics del nostre país que estudien l’oratge i el clima alerten que aquestes onades de calor tendeixen a ser més freqüents, fortes i  persistents que unes dècades enllà. A protegir-se’n, doncs.

El dia 13/05/2020 fou un dia radiant a Bétera (Camp de Túria).

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer maig, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 18 (3 dies): Continuàvem amb la ponentada dels darrers dies d’abril, el calor de la qual es veia reforçat per una entrada d’aire càlid d’origen africà, que divendres, 1, Diada Internacional dels Treballadors (en homenatge als “màrtirs de Chicago”, que en 1886 lluitaven per la jornada laboral de 8 hores; aquest any celebrada en confinament), feia pujar els termòmetres, per primera vegada aquest any, fins als 30º C. Dissabte, 2, la màxima s’enfilava encara més, fins als gairebé 33º C. A partir de diumenge, el vent girava a llevant –vent de mar en al nostre país– i es desinflaven les temperatures, però l’onada càlida les mantenia en valors superiors als 25º C, que la forta xafogor les feia sentir anormalment estiuenques.

Setmana 19: Seguíem amb aquesta onada de calor moderada fins el cap de setmana, amb temperatures en la banda més càlida del normal (mínimes entre 15 i 16º C, i màximes entre 25 i 27º C), pressió en augment, forta humitat nocturna, domini del sol amb intervals nuvolosos sense pluja. A partir de divendres, 8, la massa d’aire càlida en altura s’anava retirant i era substituïda per una de més freda, que, amb domini del vent d’origen marítim (per efecte d’una situació anticiclònica cap al centre del nostre subcontinent) i la presència d’una petita depressió sobre la nostra península, ens portava la típica inestabilitat primaveral, amb tempestes d’evolució diürna i algun ruixat poc important. L’acostament d’una depressió pel nord feia que la cloenda setmanal fos dominada per un fort vent de llebeig, que mantenia les temperatures en 25º C, però sense xafogor.                      

Setmana 20: Seguíem amb domini del vent de ponent, amb ratxes de fins a 53 km/ h, que mantenia les temperatures màximes una mica per damunt dels 25º C; mentrestant, noves entrades d’aire fred en altura afavorien la inestabilitat, que es materialitzava a partir de dimarts, 12 (1,2 mm de pluja), amb el canvi de direcció del vent a llevant i l’acostament d’una sèrie de depressions, alguna de les quals se situava entre el SE peninsular i les costes d’Algèria, amb fronts oclosos associats i el pas d’algun tàlveg en altura. Dijous, 14, fou el dia més actiu i replegava vora 20 mm, amb una intensitat màxima de pluja de 119 mm/ h. Les temperatures, fresquetes, restaven per davall dels del 25º C, les màximes, i dels 15º C, les mínimes (divendres, 15, assolírem la mínima mensual: 12,1º C). El cap de setmana encara no feia net, amb fred en altura, pas de tàlvegs actius i vent de llevant, empentat per un anticicló al centre d’Europa; situació que generava tempestes d’evolució diürna de distribució irregular, molt actives sobretot a les comarques valencianes tradicionalment més plujoses, situades entre les capitals de València i Alacant (on s’arreplegaven fins a 150 mm, segons dades d’AVaMet), fins i tot en algun indret de la meua comarca; però ací, a Bétera, no passàrem dels 2,4 mm de pluja.

Setmana 21: Estabilització de l’oratge pel domini anticiclònic i entrada de masses d’aire càlides a les capes mitjanes i altes de la troposfera. Dimarts, 19, fou un dia important per a la meua estació meteorològica d’aficionat, perquè aleshores em comunicaven l’aprovació de l’auditoria dels meus equips de mesura meteorològica i la seua correcta ubicació per part de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVaMet). Els vents bufaven en règim de marinades i les temperatures anaven en augment progressiu, amb mínimes per damunt dels 15º C i màximes fregant els 30º C (on la màxima fou dijous, 21, amb 30º C, i la mínima més alta, divendres, amb 17,5º C). Hi teníem un oratge pràcticament estiuenc, doncs. Diumenge, 24, la retirada de la part més càlida de la massa d’aire tropical, l’entrada de vent de llevant amb origen continental (mogut per un anticicló situat a les Illes Britàniques) i la nuvolositat d’estancament a prop del litoral ens portaven una refrescadeta, molt agraïda pels més calorosos de la casa, és a dir, jo mateix.

Setmana 22: Dilluns i dimarts, 25 i 26, una inestabilitat relativa en altura, pel pas d’un tàlveg poc actiu, a més de la circulació marítima en superfície, feien que es formaren tempestes a l’interior peninsular, que, en acostar-se a la mar, es desfeien deixant el cel ennuvolat i poca cosa més, a la meua comarca, si més no. La resta de dies, temps estable i assolellat, amb vent en règim de marinades, que donaven ratxes de llevant de fins a 41 km/ h, dimecres, 27. Fou, doncs, un comiat tranquil.

El dia 26/05/2020 fou un dia mig ennuvolat, amb núvols mitjans i alts, a prop de Bétera (Camp de Túria).

Passant a les dades meteorològiques més importants que han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 20,3º C, 2,6º C superior a la mitjana de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de maig.

Pluja recollida = 24,0 mm, un 33 % inferior a la mitjana de la sèrie normal per a maig. Això ha reduït una mica el superàvit anual de què gaudíem, deixant-lo en un +53 % i el superàvit de l’any hidrològic 2019-2020 (balanç pluviomètric des de setembre del 2019 fins al mes actual,) en un +14 %.

Vent: Intensitat mitjana = 4,8 km/ h, 0,1 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en maig. Direcció dominant de l’Est (E), que és la més habitual al meu observatori en maig (ESE = 75 %, E = 17 %, WSW = 8 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Bona entrada d’estiu i compte amb la calor i la Covid-19! “A l’estiu, tot el món viu”.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.