Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

17 d'agost de 2020
0 comentaris

David Nel·lo: Les amistats –i les expectatives– traïdes.

Com ja ho he dit abans en aquest blog, no acostume a triar llibres de gran consum, perquè normalment no hi he trobat gaire “substància” intel·lectual, aquesta que et fa créixer el coneixement sobre el món i la vida que paga la pena viure o, si més no, el gaudi estètic; elements que, quan van lligats, assenyalen una obra d’art. Els premis literaris –on massa vegades hi ha sospites de marro– tenen la vocació de seleccionar llibres d’aquest tipus, que esdevinguen èxits de venda, basats més aviat en arguments “enganxadissos”, que no pas en altra vàlua pedagògica o literària.

Aquest any, però, m’he deixat portar pel títol del darrer Premi Sant Jordi de novel·la i me n’he llegit el llibre. “Les amistats traïdes” de David Nel·lo (Enciclopèdia-Òmnium, 2020) més que una novel·la, em sembla un conte llarg, on, malgrat el títol, domina la intenció entretenidora més que no pas la suposadament moralitzadora. De factura clàssica i ben entenedora –cosa d’agrair avui dia–, amb una bona dosificació del suspens –que la fa de lectura lleugera i amena–, assenyala un autor que domina l’art de l’escriptura, justament multipremiat en el seu vessant dirigit al públic més jove.

I és aquesta especialització virtuosa d’escriure per a infants i joves la que, al meu entendre, pesa excessivament en aquesta novel·la. Els personatges i les situacions hi resulten massa fantàstics o fins i tot absurds en algun cas: el misteriós “home del frac” que li ven la fama a en Bachtel, el seu deure absurd d’haver de xuclar mensualment una “cigala” georgiana, la ruptura d’una amistat íntima sense dir ni piu per motius estrambòtics… Hom hi pot llegir a Internet comentaris potser massa pomposos, que descriuen l’obra com una versió “sui generis” del mite de Faust –per això del tracte amb el diable, en aquest cas disfressat de frac– o del conte de “Les mil i una nits” –per allò de contar la seua insòlita vida en una sèrie de nits, com una Xahrazad moderna. Tanmateix, al meu pensar, la manca de versemblança i contextualització li lleven credibilitat a la trama i entrebanquen la identificació amb els personatges, esdevenint un conte per a passar unes hores d’esbargiment durant les vacances, que també són d’agrair de tant en tant.

Heus ací un resum de l’argument, tal com se’ns presenta a la contraportada: Salvador Togores, traductor literari, se’n va a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan tot just fa un any de la mort del seu pare. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, desaparegut de la circulació des de feia molts anys i autor de culte. En una altra època, Markus Bachtel havia estat amic íntim de la família de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant un seguit de nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna, li revela la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició. Fins on som capaços d’arribar per aconseguir l’èxit? Una novel·la sobre l’amistat, l’amor i els límits de l’ambició.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.