Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

27 de juliol de 2020
0 comentaris

Un bon tast de silencis i sorolls mediàtics per a greixar el nostre esperit crític.

Molts colps triar és trair. Si tries unes coses, n’apartes d’altres. Si, per exemple, quasi sempre tries parlar de macroeconomia i del món empresarial, i quasi mai d’explotació a la feina, fas una tria a favor del sistema econòmic imperant. La sola tria, que fan cada dia els directors i/ o els equips de redacció dels mitjans informatius, ja conforma les notícies que ens arribaran als seus possibles lectors o oïdors. Per això, no existeix el periodisme independent, sinó, a tot estirar, el periodisme professional i honest, aquell que diu amb quines cartes hi juga, que no està sotmès al xantatge econòmic de subvencions ni publicitat aliena, que defensa i exerceix els valors democràtics sense restriccions –com la llibertat d’expressió i informació–, que permet l’opinió de tots els actors de les notícies i la participació del seus lectors. Com el que representa el mitjà en què açò escric.

Per aquesta manca d’independència natural dels mitjans informatius, fora el millor no quedar-nos amb un de sol; millor tastar-ne de diversos interessos i provada honestedat, en base a la seua tria ideològica real –no pas la declarada–, incloent-hi almenys un de prosistema i un altre d’antisistema. Quant als mitjans generalistes, faríem bé de passar-ne, vist l’enverinament informatiu que ens ofereixen, vista la seua manipulació sistemàtica de les notícies a favor de qui mana al govern –cas dels anomenats públics—o dels inversors capitalistes representats als seus consells d’administració –en els de propietat privada, també subvencionats amb els diners de tots.

Els que ens han agafat el poder, els que diuen exercir-lo en el nostre nom, sense haver-nos demanat –com cal– si volem o com volem que ho facen, empren una doble pinça per a imposar-nos el que convé a les grans fortunes i als seus esbirros en cada moment: la mentida escampada pels mal anomenats mitjans de comunicació, per una banda, i la repressió judicial i policial –i, si convé, militar—, quan no aconsegueixen convèncer-nos amb la seua xerrameca i decidim actuar reclamant els nostres drets. I, atenció!, un dels elements que hi fan servir per a dominar-nos és la divisió entre els membres de la societat –i en això el nacionalisme és fonamental–, per tal que ens malfiem els uns dels altres, romanguem separats i afeblim les nostres forces: és el divide et impera dels romans, una màxima ben coneguda i aplicada pels qui retenen i no volen compartir el seu poder.

Fa uns dies, podíem sentir a Ràdio Klara –emissora lliure i llibertària de la ciutat de València–, un dels mitjans antisistema que empre per a informar-me, aquestes aclaridores respostes en un parell d’entrevistes, la primera de les quals sobre la recent aprovació d’ajudes de la UE, per a redreçar l’economia malmesa per la Covid-19, i la segona sobre l’ofici de periodista a l’època actual:

El catedràtic d’Economia de la Universitat de Sevilla, Juan Torres López, hi deia (22/07/2020, “Lliure directe”): “Perquè es facen realitat mesures que contemplen una fiscalitat més justa i progressiva, que grave com cal les grans fortunes, és important que els governs que suposadament les defensen les persegueixen i les plantegen, però sobretot que la ciutadania les faça veure, perquè aquestes grans fortunes estan permanentment en estat d’alerta, mobilitzant-se, vigilant el que passa en els governs, definint en els seus grups d’estudi els interessos i les estratègies que més els convenen; la ciutadania i els grups polítics progressistes, les “esquerres”, però, no estan dedicant-se a defensar aquestes mesures, de manera que és normal que tinguen tanta dificultat a l’hora d’obrir-se pas. Perquè no es tracta que arribe un govern i vulga fer-ho, ja que el poder real no el tenen ells, està en els despatxos de les grans empreses, en la vida econòmica del capital. I si en aquesta vida econòmica la ciutadania no promou altres idees, altres propostes de justícia social, aquestes no van a eixir mai endavant. No cal esperar a que ho faça el govern, a qui si ho intenta se li ve a sobre tota l’opinió publicada, com veiem cada dia. Els mitjans de comunicació generalistes són propietat dels bancs, de les grans empreses, que tenen partits polítics als quals financen i mantenen els seus líders en condicions excepcionals, fins al punt que quan acaben les seues tasques polítiques els contracten en els seus consells d’administració. La militància política és a hores d’ara en el capital, en les grans empreses, en els bancs; aquests són els militants polítics, els que fan política de veritat. Per tant, aquestes propostes se’n sortiran si la ciutadania les defensa i pressiona per fer-ho possible. Però ja s’han encarregat de fer que aquesta ciutadania no s’apodere, encantant-la, embadalint-la, convertint-nos en àtoms que no parlem els uns amb els altres, fent-nos creure que, perseguint el nostre propi interès i els nostres objectius particulars, podrem aconseguir de la millor manera possible el que realment ens interessa i, així, ens han “portat a l’hort”; fins al punt que estem veient impotents com les grans multinacionals no paguen impostos tot i que viuen del nostre capital social o, per posar un altre exemple d’actualitat, el cas d’algunes empreses privades que estan competint per a aconseguir fàrmacs o vacunes contra la Covid-19, per a en acabant vendre-nos-els a preus astronòmics, sense tenir en compte que aquests no s’han pogut desenvolupar sense l’ajuda de la investigació que es fa al sector públic. Per tant, aquests canvis no s’aconsegueixen perquè no es milita ni s’exerceix la mateixa capacitat de convicció que la que tenen els qui estan defensant els poderosos.

El conegut periodista valencià Pascual Serrano hi deia, entre moltes altres impagables opinions (24/07/2020, “La luna sale a tiempo”): “Internet és com ‘un femer amb diamants’ i cal formar bé la gent perquè puga trobar les joies vertaderes entre tanta faramalla estúpida, entre tants sorolls mediàtics. Cal formar la gent en la lectura de notícies, per a saber destriar el gra de la palla en uns mitjans que en la seua major part són, malauradament, màquines de mentir.

Vist l’anterior, em plau presentar-vos ací “L’Anuari Mèdia.Cat” (Pol·len edicions, 2019), que és una iniciativa periodística del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), que es finança mitjançant micromecenatge i considere ben important, davant la manca de canals que tracten específicament aquesta qüestió de la manipulació informativa, dissortadament present en els mitjans de desinformació i propaganda que abasseguen el mercat, els quals silencien, alteren o directament inventen notícies cada dia. Un objectiu inicialment informatiu, però finalment formatiu, pedagògic, per a fomentar una mirada crítica al món deformat que ens presenten aquests mitjans, tan necessària ara i sempre. “L’ANUARI posa l’accent en la necessitat de formar-nos com a ciutadans crítics en el consum de la informació i, com sempre, ens porta algunes perles i dades que ens ajuden a entendre la nostra realitat”, hi escriu Ferran Casas, President del GPRB, al pròleg de l’edició d’enguany, que tracta l’any 2019. “Davant d’un escenari apocalíptic en què polítics, mitjans de comunicació lligats de mans i peus pel capital i institucions diverses es volen erigir com a guardians de la veritat, cal que estiguem més alerta que mai. Aquest ANUARI vol ser una petita guia per sobreviure a la infoxicació, la desinformació i al control dels poders, per així poder avançar, amb una ciutadania crítica i un periodisme compromès, cap a una veritat honesta”, hi reblen Elisenda Rovira i Víctor Yustres, coordinadors d’aquest anuari del 2019.

Aquest interessant producte periodístic anual, on se’ns presenta una mostra dels temes silenciats o alterats pels mitjans generalistes del règim del 78, amb una atenció prioritària als nostres Països Catalans, abraça un grapat de qüestions ben actuals en els camps de la política, l’economia, l’ecologia, el feminisme o la societat en general. Aquest 2019 s’ha centrat en un dossier sobre “La veritat, en dubte”, amb un article sobre les “fake news” com a control del relat (reportatge de Joan Canela), la forma d’identificar-les als mitjans (infografia de Victòria Oliveres), una anàlisi de les legislacions que estan començant a aparèixer per a aparentment combatre-les, quan el que fan es limitar la llibertat d’expressió a Internet (anàlisi de Simona Levi i altres) i una entrevista al fotògraf Joan Fontcuberta (per Víctor Yustres i Freddy Davies), entre d’altres.

I així fins a vint-i-cinc apartats, entre introduccions, anàlisis, reportatges, infografies a càrrec de Victòria Oliveres i petits resums anomenats “El desinformatiu”, a càrrec de Joan Canela. Temes relacionats amb l’espanyolisme violent protegit per l’Estat i els mitjans, la manipulació informativa per a crear un clima favorable a una sentència dura en el judici del “Procés”, el blanqueig mediàtic de l’ultracapitalisme (cas de les donacions d’Amancio Ortega i la pobresa “cool” als mitjans), el centralisme que no cessa (la informació del temporal “Glòria”), la privatització dels béns públics (el transvasament abusiu del riu Siurana, la poca cobertura pública de la infertilitat), desastres ambientals mundials poc mediatitzats, campanyes mentideres contra opositors polítics (cas de “Las Provincias” — amb la SER i “el Mundo”– contra les bicis a València, la creació de nous insults polítics per a criminalitzar l’adversari), la desigualtat lingüística als mitjans de comunicació, la discriminació a les redaccions per motius del color de la pell (invisibilitzant col·lectius immigrats i perpetuant estereotips racistes), el repartiment de la despesa institucional entre els mitjans del Principat, l’ús del màrqueting empresarial per a tapar pràctiques poc sostenibles (el “greenwashing” de Damm), l’estigmatització dels joves migrants als mitjans o la desigualtat de gènere a la pagesia catalana del Principat. Un pou de saviesa condensat en cent vint-i-cinc pàgines, que forniran el nostre esperit crític. Bona lectura!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.