Observar, llegir, escriure

Com va succeir al març passat –amb una segona setmana inestable i freda–, també la major part d’abril d’enguany –tret de la darrera setmana– s’ha mostrat més ennuvolada que mai i amb temperatures més aviat fresquetes, com si sabés que havia de fer-nos costat en l’aïllament domiciliari per la Covid-19, que ja s’allarga mes i mig. El que d’antuvi em semblava un desvari de vell desmemoriat, trasbalsat per la que sembla una guerra biològica contra la humanitat, resulta que era una veritat com un cabàs, un fet avalat per les dades científiques. Potser havia estat cosa de xamba, però la meua autoestima em feia pensar en un encert motivat per la dèria d’observar l’oratge des de feia dècades. Quin goig vaig sentir quan me’n vaig assabentar de les dades que ens hi facilitava l’AEMet, pel que fa a l’observatori de Manises, situat a l’aeroport de València, que és a uns 10 km de casa. Com podeu veure al gràfic adjunt, el període considerat d’enguany havia estat el menys assolellat des de 1966: rècord en 54 anys!

Per altra banda, l’oratge primaveral d’abril ha vingut acompanyat, en la seua segona quinzena més càlida, per les primeres fiblades del mosquit tigre —Aedes albopictus–, una plaga originària d’Àsia –vaja!, com el SARS-CoV-2–, escampada pel ràpid intercanvi mundial de persones i queviures –una altra coincidència–, que es va detectar per primer colp a prop de Barcelona entre 2005 i 2006, procedent, hom creu, d’Itàlia –i en van tres, de coincidències. Actualment la seua presència invasora s’estén per tota la costa mediterrània de la península Ibèrica. A part de la seua enutjosa i constant, dia i nit sense descans, activitat fibladora durant la meitat més càlida de l’any, el mosquit tigre és un possible vector de greus malalties víriques, causades pels anomenats arbovirus, com el dengue, la febre groga, la febre del Nil, el chikungunya, el Zika i moltes altres, com ho demostren el nombrosos estudis realitzats; tanmateix, a hores d’ara al nostre país aquest perill és prou baix, perquè no existeixen les malalties que aquest vector pot transmetre. Ho dic perquè espere i desitge que aquesta plaga bojament picadora no esdevinga un altre entrebanc aquest estiu, com a vector de transmissió del SARS-CoV-2, empitjorant la pandèmia que ens està portant de cap a tot el món. Sortosament, segons els experts –ho podem llegir, per exemple, en un comunicat del 9 de març d’enguany de l’Entente Interdépartamentale pour la Démoustication du littoral méditerranéen/ Entesa Interdepartamental per al Control dels mosquits en la costa mediterrània, que remet a l’OMS— fins ara tot indica que els mosquits no poden transmetre els coronavirus; perquè aquests tipus de virus no poden reproduir-se en mosquits, condició necessària perquè puguen inocular-nos-els. Tant de bo! Cada vegada tinc més clar que hauríem de fer-hi un pensament per “deconstruir” l’economia actual –el capitalisme neoliberal, accelerat i globalitzat–, per tornar-la –entre molts altres canvis– més local i menys global, almenys en tot allò que puguem. I aturar el canvi climàtic global en què ens trobem immersos, que està acostant el nostre clima mediterrani al d’altres indrets més calorosos, on la presència d’aquestes terribles malalties esdevé més favorable.

Si ens fixem en la meteorologia d’aquest darrer abril del 2020 a la comarca on visc, veiem que s’ha mostrat variable com s’esperava d’un mes de primavera, amb les 3 primeres setmanes més fresquetes, humides, amb vent fluix de component marítima i episodis de pluja moderada (“Abril mullat, de pa ve carregat”); mentre que l’última, ben càlida (“Abril acabat, hivern passat”; però no pas saltant directament a l’estiu com aquest any!), eixuta, amb vent de moderat a fort de component terrestre i gens de pluja; donant com a mitjana un mes una mica més càlid i més plujós, però menys ventós del normal i amb domini de la component est. Un abril que, malgrat el confinament, ha omplit de roses als jardins (“Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses”), de les quals se n’han repartit, aquest any virtualment, a la Diada del Llibre, dijous, 23.

Pel que fa a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer abril, això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Setmana 14 (5 dies): Continuació de l’episodi de pluges del 30 i 31 de març, afectats per una depressió situada al sud-oest peninsular amb reflex en les capes altes de la troposfera i una altra depressió enfront de les nostres costes, que ens enviaven fronts actius, que dimecres, 1, ens permetien encetar el mes novell amb 3,8 mm de pluja. Dijous, 2, la formació de tempestes d’evolució a l’interior muntanyenc, típiques de la primavera en condicions favorables com les actuals, me n’acostaven les escorrialles a última hora de la vesprada: 1 mm de pluja (“Per l’abril, aigües mil”). Cap de setmana estable amb domini anticiclònic, mantenint-nos a l’abast d’un centre d’altes pressions que es bellugava des de l’Atlàntic al centre d’Europa, afavorint un flux de vent marítim, que ens portava humitat, fresqueta i boirines matinals. De fet, dissabte, 4, s’assolia una mínima de 7º C.

Setmana 15 : Situació d’estabilitat relativa, amb cel enteranyinat i vent fresquet de mar, que portava boirines i rosades matinals. Dimarts, 7, de matí, el pas d’una cua de front oclòs per l’oest, amb l’entrada d’una massa d’aire una mica més freda en altura, ens donava algun plugim poc important: 0,6 mm. Els dies següents, amb una situació de pantà baromètric en superfície, s’obria pas a nivells mitjans i alts de la troposfera una massa d’aire d’origen tropical que ens portava temperatures més càlides, tot i que moderades pel domini del vent de xaloc. Els dies passaven entre clars i núvols d’estancament o formant part de fronts poc actius que s’acostaven des de ponent i que, doncs, no deixaven cap pluja significativa.                      

Setmana 16 : Continuació de la inestabilitat relativa tan típica de la primavera, per la presència d’aire relativament fred en altura i entrada de vent de mar, afavorida per una zona depressionària cap a Algèria i un fort anticicló cap al centre del subcontinent europeu. Per altra banda, es desprenia del corrent en jet polar una petita massa freda, associada a una depressió en superfície, que baixava de latitud fins a l’oest de Portugal i en acabant fins al golf de Cadis. Dimarts, 14, 89è aniversari de la proclamació de la IIª República espanyola, replegava 1,2 mm i dimecres, 15, altres 18 mm d’una pluja molt ben caiguda: fina –indicant poca turbulència als núvols– i persistent durant hores, amb vent fluix de direcció variable (“Pluja d’abril, cada gota en val mil”). Després d’un parell de dies de calma meteorològica, el cap de setmana tornava la inestabilitat en altura, pel pas de tàlvegs actius en altura, amb una baixa cap al nord d’Àfrica, que s’acostava fins a nosaltres portant vent de mar; situació que afavoria en la nostra orografia muntanyenca el desenvolupament de tempestes, que descarregaven xàfecs –gotes grosses, d’alta intensitat i curta durada– acompanyats d’aparell elèctric, recollint en total 9 mm al meu observatori, sobretot a les tempestes de dissabte, 19, que foren bastant més importants cap al Principat, sobretot al Barcelonès.

Setmana 17 : Sense anar-se’n del tot la inestabilitat, dilluns, 20, fou més assolellat  i càlid –23º C de màxima–, malgrat que teníem un centre de baixes pressions sobre les Balears, on descarregaven fortes tempestes, sobretot a l’illa de Mallorca. Dimarts, 21, tornava a entrar-nos fred en altura amb una baixa en superfície cap al golf de Cadis, mentre la baixa a la Mediterrània occidental s’aprofundia, enviant-nos fronts actius i un flux de vent marítim, que les altes pressions a Escandinàvia afavorien, amb el resultat de ruixats i tempestes de distribució irregular, que ací a casa suposaven –afegint els de primeres hores de dimecres, 22– 9,6 mm més al recompte mensual. El dies següents minvava la inestabilitat, però no acabava de fer net, amb algun petit centre de baixes pressions a prop nostre, entrada de noves tongades d’aire relativament fred en altura i circulació feble de component marítima cap a migdia, que donaven cel enteranyinat i tempestes d’evolució diürna cap a l’interior muntanyenc, sense conseqüències al litoral ni al prelitoral on visc. La celebració cívica del dissabte 25 d’abril, 313è aniversari de la batalla d’Almansa (“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”), aquest any hagué de ser virtual pel confinament, destacant un concert organitzat per ACPV, sota el lema “Cuidem la cultura”, amb participació de nombrosos cantautors, músics i escriptors, artistes del nostre estimat país de països. 

Setmana 18 (4 dies): Final d’abril amb canvi d’oratge, pel pas de centres de baixes pressions pel nord peninsular, que portaven circulació de vents des de terra ferma al nostre país, amb l’eixutesa i la calor corresponents. Tret de dilluns, 27, quan passava un front fred per l’oest, que ens portava núvols com a únic meteor destacable, la resta de dies dominava el sol, es reforçava el vent de ponent i a les capes mitjanes i altes de la troposfera s’acostava una massa d’aire càlida, situació que ens portava temperatures quasi estiuenques i les màximes mensuals per acomiadar el mes –mínima de 17º C i màxima de 26º C, dijous, 30.

Passant a comentar les dades meteorològiques més importants que han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim:

A) Els valors mitjans i acumulats:

– Temperatura mitjana = 15,3º C, 0,8º C superior a la que marca la sèrie normal (agafe la del 1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura entre observatoris) per a un mes d’abril.

– Pluja recollida = 44,2 mm, un 16 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a abril. Això ha fet que el balanç pluviomètric anual es mantinga força positiu (+74 %) i el de l’any hidrològic 2019-2020 (que comença a comptar des de setembre del 2019) mantinga el superàvit de març (+18 %).

– Vent: Intensitat mitjana = 3,8 km/ h, 1,1 km/ h inferior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en abril. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en abril (ESE = 58 %, WSW = 42 %, W = 17 %, ENE = 8 %, E = 8 %).

C) El quadre resum de dades:

D) Les gràfiques de l’estació automàtica:

“A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any”. Que maig –que és quan es preveu que començarà el desconfinament– ens porte bon oratge i molta salut per a tothom!