Observar, llegir, escriure

L’Estiu climàtic (mesos de juny, juliol i agost; trimestre amb major temperatura) d’aquest any no ens ha portat gaires novetats envers allò que esperàvem trobar a l’estació més càlida i seca del clima mediterrani: pluja força migrada, calor intensa, enganxosa i persistent conforme avançava l’estació, i vent de Llevant, de moderat a fort, durant les hores diürnes, per refrescar-nos una mica de la calor.

Comence per la PLUJA. Com a resum us diré que el balanç final d’aquest trimestre, de mena el més càlid i sec de l’any, ha estat l’augment del dèficit pluviomètric anual, que ja s’acosta als 130 mm (litres/ m2). Ha plogut poc i mal, en el sentit de poca quantitat i en dies molt comptats: pràcticament el dia de st. Joan (15,6 mm), el 3 de Juliol (24 mm) i el 15 d’Agost (menys d’1 mm!).

Ara bé, com sabreu, aquestes dades no són gens estranyes al nostre clima. De segles sabem al nostre país que un “Xàfec d’Estiu fa la meitat del que diu” o bé que “Xàfec d’Estiu tota l’aigua cap al riu”, en el sentit que el que plou en aquesta estació s’aprofita poc pel terreny. Són arruixades fortes i de curta durada que es perden de seguida en trobar el terra i l’ambient massa calents. Però, atenció!, encara que la saviesa popular és molt important, la ciència actual també ens ajuda a comprendre, com més va més, com funciona la natura. I la ciència ens diu que bona cosa de la responsabilitat de l’actual quasi absència de tempestes a l’Estiu a casa nostra és deguda bàsicament a l’acció de nosaltres els humans; perquè s’ha demostrat que la febre cimentadora dels darrers anys, la progressiva reducció de la massa forestal i la contaminació atmosfèrica per la crema de combustibles fòssils han agreujat el problema: que disminuesquen els processos de formació de nuclis convectius i que aquestos tinguen menys abast i no arriben actius a la costa; fins i tot, això fa que aquests nuclis no arriben a descarregar pluja, sinó que tan sols deixen al final de la vesprada una capa nuvolosa que fa de tap i no permet refrescar l’ambient com cal (i recorden els més vells), agreujant encara més la sensació de basca i malestar que aquests dies ens ofega. I el pitjor de tot és que aquest procés condueix a la desertificació progressiva i irreversible del nostre país (Si us ve de gust podeu llegir el treball de recerca sobre el canvi climàtic a la conca mediterrània de Millán Millán, director del CEAM fins a la seua jubilació.)

La TEMPERATURA ha pujat (som a l’Estiu!) en la línia de la previsió, que donava mitjanes normals per a l’indret, ja que aquestes han estat tan sols 0,5º C per damunt del que marca la sèrie oficial (amb la correcció per la diferència d’altura del meu observatori). Vegem algunes dades per fer-nos-en una idea més acurada:

• Nombre de dies amb màximes superiors als 30º C = 33 (36 %).
• Nombre de dies amb mínimes superiors als 20º C = 54 (56 %).
• Les màximes i mínimes han anat augmentant conforme avançàvem a l’estació:
  • Mitjana de les màximes = 27,5º C (Juny) < 29,5º C (Juliol) < 29,9º C (Agost). Global Estiu = 29,0º C.
  • Mitjana de les mínimes = 17,8º C (Juny) < 19,6º C (Juliol) < 21,6º C (Agost). Global Estiu = 19,7º C.

El meu quadre resum de dades estacionals de l’Estiu climàtic del 2014, el podeu trobar en aquest arxiu: Resum de dades meteorològiques de l’ESTIU del 2014 a La Conarda (Bétera-Camp de Túria). És molt bàsic i senzill, però ens permet entendre a grans trets com s’han portat els meteors habituals en el període considerat.

I, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els articles corresponents que he publicat al blog; les quals, com és lògic i recorde sempre, no acostumen a ajustar-se a les mitjanes de tota l’estació.

Fins l’altra i a veure si, al remat, plou com cal, tant al que ens resta d’Estiu (astronòmic) com a la propera Tardor.