“Desembre és un vell que arruga la pell”. Meteorologia de desembre, 2018, Camp de Túria.

A desembre i a l’indret del planeta en què ens trobem, el sol arribava al seu punt més baix de l’horitzó i la durada del dia assolia el seu mínim anual (“Dies de desembre, dies de malura, tot just es fa de dia que ja és nit obscura”), l’any s’havia fet vell i s’havia acomiadat per sempre, com li ha passat a ma mare, que ja descansa en pau. I també ens va portat el fred, un fred bastant més fluix del que teníem dècades enllà, però fred al cap i a la fi (“Desembre és un vell que arruga la pell”). Sort que també ens va portar l’alegria, la llum i l’escalfor del Nadal, la festa del naixement del sol, l’inici d’un nou cicle anual, amb el do de continuar la nostra vida, i que, a més, aquest any va caure en dimarts: “Nadal en dimarts, festes a grapats”.

En aquest darrer mes de l’any 2018, la meteorologia ens ha portat sequera, cosa que –encara que siga per una vegada– hem agraït després de les extraordinàries pluges de la darrera tardor, que havien deixat camps i muntanyes ben mullats. Com he dit més amunt, en aquest desembre el natural refredament ambiental que porta l’estació hivernal no ha aconseguit arribar al valor de temperatura esperat (com a patró agafe la mitjana de les darreres 3 dècades del segle XX al observatori oficial més proper al meu, aplicant la correcció escaient per la diferència d’altura) i, doncs, he de qualificar-lo com a càlid (més d’1º C per damunt del normal); a més a més, fent una mica de previsió per als propers mesos i tenint en compte les dades dels darrers anys, per al 2019 potser s’acomplirà el refrany següent: “Calent desembre, calent gener, fred segur per a febrer”.

El primer de desembre del 2018 ens despertàvem amb el regal d’aquesta alba tan acolorida i bella.

Quant a l’evolució de l’oratge durant aquest darrer desembre, tot seguit transcriuré el poc que hi he anat apuntant al meu diari meteorològic, unes observacions que dibuixen un seguit de situacions dominades per l’estabilitat anticiclònica:

Setmana 48 (2 dies): Temps anticiclònic en superfície i aire relativament càlid en altura per començar el darrer mes de l’any; cel més aviat seré, temperatures primaverals a migdia (al voltant dels 20º C) i fredes de nit (per davall dels 10º C) per la inversió tèrmica.

Setmana 49: Continuació de l’oratge primaveral que ens permetia gaudir de l’escalfor dels migdies, abans no arribara el fred de debò. Seguíem sota la influència d’un fort anticicló en superfície, que s’afermava conforme avançava la setmana, i se sumava a l’aire càlid en altura i als vents moderats, que evolucionaven cap a la component oest, entre mestral i llebeig; on aquest darrer portava la bonança que permetia assolir un diumenge plenament primaveral, amb 24º C de màxima; dia que, per altra banda, fou el del soterrar de la mare al Garbí, en un bell indret de la serra Calderona. DEP.           

Setmana 50: Després que la pressió fes el cim, amb una inversió tèrmica que permetia assolir els 5º C de mínima el matí de dilluns a dimarts, arribava un canvi de situació, amb baixada progressiva de la pressió, per l’acostament de ciclons en superfície i/ o dels seus fronts associats, alhora que en altura se’ns atansava una ona freda en forma de “V”; la part frontal de la qual –la més activa— hi arribava dijous, 13, portant-nos ruixats que deixaven 8 mm al meu pluviòmetre. Divendres, 14, amb l’allunyament del cicló cap a la Mediterrània, continuava la inestabilitat però en forma de vent de tramuntana/ mestral fort, que assolia un màxim de 56 km/ h. Cap de setmana amb vent de moderat a fort de ponent/ llebeig, amb ratxes de fins a 50 km/ h, que venia de latituds tropicals, amb la qual cosa l’ambient s’esperava més càlid del normal per l’època de l’any, però la intensitat del vent feia que la temperatura de sensació no fos gaire agradable.

Mapa isobàric previst en superfície per a les 12 hores del 30/12/2018 (font: MetOffice), que ens mostra un domini anticiclònic absolut sobre el nostre país, que fou la tònica meteorològica d’aquest desembre.

Setmana 51: Amb altes pressions, continuava la circulació de l’oest/ nord-oest, però l’origen del vent canviava, portant-nos més fred del centre i nord d’Europa. Una aturada del vent feia que dimarts, 18, la mínima baixara fins als 4º C, amb inversió tèrmica. A poc a poc, es reforçava la situació anticiclònica i el vent, sense canviar la direcció dominant de l’est, anava minvant de força i ens donava nits més fredes (sense davallar, però, dels 5º C) i màximes una mica per sota dels 20º C, tot tenint en compte que la durada del dia arribava al seu mínim anual, fet que s’esdevenia divendres, 21, quan a les 22:23 h UTC creuàvem el solstici d’hivern, punt astronòmic que antany obria les festes del naixement del sol, les Saturnàlia romanes, que, després de la imposició del cristianisme a tot l’imperi, esdevingueren les del Nadal cristià, on, malgrat la disfressa de la nova i inventada religió, s’hi entreveia la disbauxa pagana.

Setmana 52 : L’anticicló de més de 1030 hPa centrat sobre la península Ibèrica es desplaçava a poc a poc cap al nord i les calmes giraven a una tramuntana fluixa que refredava una mica més l’ambient, portant les mínimes ben a prop dels 5º C i les màximes dels 15º C, afermant-se a poc a poc l’hivern (“Al Nadal, fred com cal”/ “Fins Nadal, capa no cal”) . Els dies següents, amb el fort anticicló situat al bell mig del golf de Biscaia, les poques isòbares presents als mapes de previsió dibuixaven una situació de pantà baromètric o d’entrada fluixa de mar, que ens portava núvols d’estancament, força humitat i sensació de fred tan bon punt es ponia el sol, cosa que es reforçava a les fondalades per efecte de la inversió tèrmica; situació que a les valls dels grans rius, com l’Ebre, i a les d’alta muntanya, generava boires persistents (“Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de témer”), que es mantenien invariables fins ben entrat el dia o fins i tot permanents a les obagues, on no arribava l’escalfor del sol. Al meu observatori, dijous, 27, arreplegava 0,2 mm de rosada. Amb aquest oratge típic d’hivern, però no tan fred com antany (com a mostra tenim la màxima del 31: 20,4º C), acomiadàvem aquest 2018, que feia dies que ja volíem deixar enrere, perquè un nou any ens portara els canvis que desitjàvem.

Vista del bell indret del Camp de Morvedre des d’on, ma germana i jo, vam acomiadar la mare el 9 de desembre del 2018; llavors no podíem gaudir del regal d’aquella bonança primaveral que ens portava el dia més càlid del mes.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest desembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 12,1º C, 1,4º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de desembre.

Pluja recollida = 8,8 mm, un 82 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a desembre. Malgrat la sequera amb que hem acomiadat l’any, les generoses pluges de la darrera tardor climàtica han permès aconseguir un balanç pluviomètric anual positiu del 38 %, i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019, que comença a comptar des de setembre, la situació segueix sent prou bona, amb un superàvit del 93 %.

Vent: Intensitat mitjana = 2,7 km/ h, 0,6 km/ h inferior a la mitjana de 11 anys de dades recollides al meu observatori en desembre, que és el segon mes menys ventós de l’any, darrere d’octubre. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la més habitual al meu observatori en desembre (WSW = 60 %, W = 20 %, ESE = 10 %, NE = 10 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Qui desembre salva, la seua vida allarga”. Per molts anys!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.