“Al setembre, el mal temps és de ‘tembre’”. De tempestes i meteorologia de setembre, 2018.

El refrany  de capçalera << Al setembre, el mal temps és de tembre (témer) >>, ens recorda que al mes que hem deixat enrere és força probable la formació de tempestes potents, amb abundant aparell elèctric, caiguda de pedra i ruixats sobtats i fora mida, que poden negar baixos o arrossegar ponts i vehicles. Aquest any, al meu Camp de Túria, ens ha visitat alguna d’aquestes tempestes; tanmateix ha estat més important la pluja i el seu benefici per a la coberta vegetal que no pas les destrosses que han generat.

L’origen de tot plegat hem de cercar-lo en la baixada de latitud del front polar de ciclons o borrasques i del corrent en jet associat, que permeten acostar fins a nosaltres masses d’aire més fredes en altura, combinat amb la persistència en superfície de situacions anticiclòniques al nord del continent, que forcen un corrent de vent de l’est tot al llarg de la Mediterrània, que arriba a les nostres costes ben calent (som a l’estiu) i carregat d’humitat. Un xoc de masses de diferent temperatura, afavorit per l’orografia muntanyenca present tot al llarg del nostre litoral. La sort d’aquest any és que les masses fredes, alguna fins i tot en forma de DANA o bossa aïllada en altura (separada del corrent en jet), no han sigut massa fredes i, doncs, s’ha moderat la virulència de les cèl·lules de tempesta generades.

Les tempestes són fortes pertorbacions meteorològiques, que, com hem vist al paràgraf anterior, necessiten d’una sèrie d’ingredients i processos per generar-se: contacte entre masses de diferent temperatura, on la més càlida és empentada cap amunt per la seua mateixa escalfor, el vent de llevant i l’orografia. Quant a processos, podem dir que aquest fort moviment vertical de l’aire (convecció) accelera el canvi d’estat del vapor d’aigua càlid i humit, que primer passa a líquid (formació de gotetes d’aigua suspeses en l’aire: núvols grisos) i, més amunt, a sòlid (formació de petits cristalls de gel suspesos en l’aire: núvols blancs); on les partícules d’aigua o gel formades són empentades i ajuntades pel fort corrent ascendent, fins que esdevenen tan grosses que finalment han de precipitar. El fort vent descendent i les descàrregues elèctriques són altres elements a considerar. L’orografia és un element clau per afavorir la convecció i, doncs, la generació de cèl·lules de tempesta. El senyal visible més important de la formació de tempestes són els cumulonimbes.

Els cumulonimbes són núvols de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera. Aquest límit superior és conegut com tropopausa. Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens [per la presència de gel] i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos. El més usual és que siguin formacions d’un sol cumulonimbus amb força núvols associats. En altres ocasions, es presenten en grups que adquireixen la forma d’una gran muralla i poden causar episodis de precipitacions molt intenses, són els anomenats trens convectius. La pedra i la calamarsa, els xàfecs i les tempestes són fenòmens associats en exclusiva als cumulonimbus, la qual cosa no vol dir que un núvol d’aquest gènere hagi de generar obligatòriament sempre algun o tots aquests fenòmens. Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior. Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids. [Font: http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/equipaments-meteorologics/observadors-meteorologics/manual-de-lobservador/generes-de-nuvols/cb-cumulonimbus/]

Un cumulonimbe amb una gran enclusa damunt del mar vist des de Bétera (Camp de Túria) a l’alba del 30/08/2018.

Com acostuma a passar en altres anys en què setembre ens porta pluja abundant (la qual cosa no és segura ni de bon tros, perquè “El setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts”) , en aquest setembre plujós del 2018 també s’ha produït l’episodi tempestuós més significatiu del que portem d’any; per bé que, comparativament parlant, no fou cap cosa extraordinària. Heus ací el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

Imatge IR del satèl·lit EuMetSat a les 2 h del 18/09/2018 on es pot veure la taca compacta del nucli tempestuós damunt nostre, contrastant amb l’estabilitat del centre del continent (font: AEMet).

Setmana 38: Dilluns, 17, ja de nit, ens creuava una altra línia d’inestabilitat en altura (part davantera d’una isoterma en forma de “V”, que a l’hemisferi nord avança d’oest a est), que, tot i no ser massa freda ni massa tancada, s’ajuntava amb el flux constant d’aire càlid (ben càlid per les dates en què ens trobàvem) i humit de la Mediterrània, empentat per un Anticicló persistent que abraçava tota l’Europa continental. El resultat fou la formació d’un gran nucli tempestuós, amb abundant aparell elèctric, que al meu observatori deixava 50 mm (una petita part caiguda en la 1ª hora del dimarts, 18), amb intensitats que superaven els 100 mm/ h. Aleshores, ja havíem superat la precipitació normal del mes! Durant de dia de dimarts, una continuació de la situació ens portava més precipitacions, però aquesta vegada febles, que totalitzaren 4 mm. A partir de dimecres es calmava la inestabilitat en altura i a poc a poc ens envaïa una massa d’aire més càlida, que ens retornava a un oratge de ple estiu (mínimes > 20º C i màximes > 30º C) just abans de l’equinocci de tardor, que arribava diumenge, 23, a les 1:54 h UTC.

Vista de la platja dels Ferros a El Saler (Ribera Baixa) cap a l’horabaixa del 21/09/2018.

Passant a resumir les dades meteorològiques concretes d’aquest setembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

Temperatura mitjana = 23,3º C, 1,0º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de setembre, rècord en els darrers 10 anys.

Pluja recollida = 96,7 mm, un 97 % superior (quasi el doble) a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a setembre. Aquestes generoses pluges d’aquest primer mes de la tardor climàtica han tornat a posar el balanç pluviomètric anual en positiu, en un 3 %, i, pel que fa a l’any hidrològic 2018-2019, que comença a comptar des de setembre, hem tingut un començament esperançador, amb un superàvit del 97 %.

Vent: Intensitat mitjana = 4,4 km/ h, 0,3 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en setembre. Direcció dominant de l’Est (ENE), una de les més habitual al meu observatori en setembre (ESE = 50 %, ENE = 30 %, W = 10 %, NNW = 10 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Per a l’octubre, bon vent i pluja bona! 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *