tempus fugit

de tot i de res

18 de maig de 2021
0 comentaris

temença col•lectiva

Si com sembla ser, definitivament de l’entorn (i no cal dir de l’exterior) s’allunyés la perillositat de la pandèmia, caldrà continuar tement les conseqüències destructives que radicalment acostumen sempre a empitjorar l’estat del benestar de la classe treballadora si és que, sense imaginar-se’l, algun cop l’ha tingut.

I d’aquí ve la temença col·lectiva de la gent que dia a dia, patidora d’estar dins l’espai del got mig buit, com que no existeix vacuna ni laboratori investigant que els faci sortir de la buidor, una sempiterna espasa de Dàmocles, passejant dins la ment, turmentant o, com a mínim, inquietant, impossibilitarà la visió d’aquell líquid, guaridor dels mals presagis, dins del got.

blau cendrós
03.09.2013 | 9.32
A General
realisme màgic
18.06.2014 | 8.37
A General
nou i vell costum
02.09.2020 | 7.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.