tempus fugit

Passeges un capvespre d’un dia gris per esvair nostàlgies. A distància veus algú que sembla faci el mateix i penses: -¿estarà distanciant records per manllevar melangies?, i una mica més tard, al llibre entre mans que volta per casa (De veu en veu de Lluís Solà) una frase “li semblava un univers on no sabia si havia anat a viure-hi o a morir-hi”, no saps ben bé perquè, com la imatge que no fa gaire has vist i enregistrat a la càmera, et fa costat.