tempus fugit

de tot i de res

18 d'octubre de 2021
0 comentaris

no vaig preguntar

Per no molestar l’home enfeinat en carregar el camió d’obsoletes misterioses peces fetes en sèrie salvades del runam, no vaig preguntar.

Per no passar la vergonya de no saber per a què servien, no vaig preguntar.

Per no suportar una possible resposta de saberut amb ganes de donar lliçons a una dona, no vaig preguntar.

Per no passar l’ocasió de fotografiar allò que em cridava l’atenció, no vaig preguntar-me si de fet sóc jo a qui  molesten les preguntes, la ignorant desvergonyida o la saberuda que creu poder alliçonar res tirant pel dret pitjant el disparador de la càmera, sense preguntar si ho puc fer.

avantatges de la solitud
24.12.2013 | 9.04
A General
llegat musulmà
14.11.2013 | 8.57
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.