tempus fugit

Per no molestar l’home enfeinat en carregar el camió d’obsoletes misterioses peces fetes en sèrie salvades del runam, no vaig preguntar.

Per no passar la vergonya de no saber per a què servien, no vaig preguntar.

Per no suportar una possible resposta de saberut amb ganes de donar lliçons a una dona, no vaig preguntar.

Per no passar l’ocasió de fotografiar allò que em cridava l’atenció, no vaig preguntar-me si de fet sóc jo a qui  molesten les preguntes, la ignorant desvergonyida o la saberuda que creu poder alliçonar res tirant pel dret pitjant el disparador de la càmera, sense preguntar si ho puc fer.