tempus fugit
de tot i de res
21 de setembre de 2016
2 comentaris
molta fressa i poca endreça
Al camp te’ls menjaries a besades, de petita i de gran te’ls menjaves perquè era el que t’hi posaven o posaves al plat, de més gran i molt més gran deixes de fer-ho tot pensant que, de mica en mica, s’arriba al vegetarianisme o veganisme però, al pas que s’acostuma a anar, com que de mica en mica les bones intencions tendeixen a allargar-se i allargar-se, llavors entens amb clarividència la dificultat que representa tenir la consciència neta de màcules entorpidores damunt de qualsevol tipus d’ideologia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al camp m’agraden molt, però al plat m’agraden encara més, tant quanm era petit com ara, de gran. Ah, i amb la consciència ben neta de màcules entorpidores.
ben dit antoni, aquest és el discurs coherent dels carnívors integrals, els que mai dubteu i que molt bé quedeu reflectits al poema “elogi del dubte” de Bertolt Brecht, quan diu: “Els irreflexius mai dubten.
La seva digestió és brillant, el seu judici, infal·lible.
No creuen en els fets; només creuen en si mateix. Si és precís, els fets han de creure’ls a ells.
La paciència amb si mateix és il·limitada; als arguments, presten orella d’espia.”
Clar que, si cerques el poema complet, veuràs que també parla dels meditabunds que mai actuen…, salut!