tempus fugit

Un crit esgarrifador va sacsejar l’oïda dels quatre gats que passejaven per la cala i tot perquè tu, entremaliat o despistat ca, vas desaparèixer de la superfície de la passarel·la astorant la dóna que et duia a passejar i així, només veient-la estirada damunt les fustes del camí que voreja el penya-segat de Cales Fonts intentant localitzar-te, aquells quatre matiners passejant tot d’un li van fer costat ajudant en el rescat que finalment, entre tots vau aconseguir que sortís bé,  aventura que tu, segurament després de la freda mullena aviat oblidaries, però que mai de la vida, qui t’acull a casa seva, t’alimenta i  probablement per uns dies t’amanyagarà una mica més, oblidarà.