tempus fugit

Tot vivint-hi li feia mandra “baixar” a Barcelona per anar a l’antiga merceria per cercar allò que sabia només allí trobaria i, dia sí dia no, s’inventava canviants excuses fins que un dia, tipa donar-hi llargues, decidida va baixar, va entrar a l’emblemàtica botiga i va quedar meravellada veient l’ordenada gamma dels colors dels cabdells amb què sovint,  abans de fer res, es trencava el cap.