tempus fugit

No fa gaire que van emblanquinar la paret de marès que durant l’estiu i la tardor lluirà la blancor característica de les antigues encalades i, com acostuma a passar, pels voltants de l’hivern regalims d’òxid del reixat de ferro, de mica en mica a manera de grafiti, trencaran l’albor del mur i ara, tanmateix tu, moixeta, durant la diària passejada fent el bot felí per superar obstacles, dia sí dia també, amb els teus coixinets i urpes ja t’avances obsequiant-nos amb el personal toc artístic damunt del blanc mur.