tempus fugit

Jo ja he fet l’innocent auguri, i tot sembla ser que el congrés espanyol i les “margarides del cap”, han fet conxorxa per donar la resposta que tothom ja sap. Si comencem pel SÍ (que és per on comencen els enamorats), l’últim pètal acaba en NO i m’ha costat molt començar pel SI doncs ni ara ni mai, l’Espanya borbònica, la feixista o la franquista, m’ha seduït ni seduirà, o duc als gens, però reconec que seguir la norma de la persona que està penjada d’altra, iniciant amb el SÍ la frondosa resposta a la pregunta, en aquesta ocasió ja em va bé el malentès. Ah!, i convençuda, ara sí, de l’estimada imminent independència, a partir d’avui, per fer auguris, utilitzaré el més comú, popular i extens (com la ciutadania de Catalunya a hores d’ara), trèvol de tres fulles amb la certesa que ni l’un ni l’altre em fallaran.