tempus fugit

A vegades passes estones per veure si alguna bestioleta t’estimula l’instint d’anar “a per ella!!!”, vigilant el pati del costat de casa, el de l’antiga “escola de les monges” ara, com que tot queda en família,  el de la botiga de Càritas.

A vegades tot d’una auto engronsant-te el cos, botes i desapareixes.

A vegades t’hi estàs temps i temps de sentinella badoc i és llavors quan, al costat del matoll silvestre de groguenques flors formeu, sense florer que us robi protagonisme, un bell detall ornamental damunt la paret mitjanera d’antiquíssims blocs de mares.