brusca, tretze anys i uns quants mesos

Quan, a la punteta de la cua, mostres una suau bellugadissa, dissimuladament, molt dissimuladament, se’t dibuixa un punyent somriure tot esperant el juganer atac de qui estàs reptant.

Ara malgrat els intents amb els membres que convius sense discriminacions, només el moixet, el Brusqui, segueix fil per randa el teu joc, per què una gossa invident, la Bruna i una tòtila impossible de fer corredisses ni de curta ni llarga durada, hem deixat de formar part dels rampells reptes que de tant en tant, encara a la teva edat, t’agafen, per la qual cosa, ara que hi penso, em pregunto: serà aquestes ganes longeves de juguesca una dèria només felina?

Afegeix un comentari