tempus fugit

Malgrat us pesi molt i molt, sou l’emblema (cada vegada més desdibuixat) del partit polític del PP.
De cop i volta, tramuntanades de corrupció dins la cúpula (i els de sota) de la direcció “pepera” és el fet, a ulls de tothom, de la seva divisió però, segons els vinculats més acèrrims al franquisme, i que de mica en mica s’han voxaritzat o ciudadanejat dividint el partit en dos, ho fan tot pensant que tota la culpa, però tota la culpa eh!, és de l’independentisme desbocat català o basc que la democràcia (que com bons feixistes s’han vist obligats a tragar que no pair) permet que tingui raó de ser.
Total que ara, quan damunt d’un fumeral dues gavines del PP, us atureu per contemplar el panorama, també pot donar-se el cas que aquell cop de vent tramuntanal de corrupció que sacseja el plomall d’una de vosaltres, sigui el que clissen demòcrates de debò d’aquí, d’allí i de més enllà.