tempus fugit

D’esma fotografies el vell i bell veler de bandera dels Països Baixos que suaument s’endinsa pel llarg i natural port de Maó cap al moll de destí.
D’esma et passa pel cap la coincidència de colors que al principi va confondre’t amb la bandera italiana i pensares en la vergonyosa actitud neofeixista del primer ministre italià Matteo Salvini de vetar l’acollida de refugiats dins del territori d’una Itàlia membre de la UE, la qual cosa no deixava de posar al descobert similituds tàcites d’altres membres d’aquesta Europa unida cada vegada més en mans dels grups de pressió anomenats lobbys, que dels grups defensors dels drets humans.
D’esma agrairies un cop més aquella decisió presa pel Consell de Mallorca que un dia va ser notícia, de declarar Matteo Salvini ‘persona non grata’ a Mallorca, tot sabent que aquest gest, si més no, només va ser el bon senyal de decència humanística que, això sí, recollida dins la corresponent acta serviria per acontentar consciències i poca cosa més.