tempus fugit

Prèviament, peti qui peti, els divendres al bloc amb etiqueta de “la gatera” sempre seran vostres perquè cap mal de cap, de ràbia o atzucac amb què ens trobem dins dels territoris enllaçats per la llengua, són mereixedors de substituir-vos.
Moixet, segurament estaràs força estranyat de la flassada que t’has trobat damunt del llit amb la calor que fot.
Tu com que ets jovenet, t’has perdut les sensacions de les quatre estacions de l’any i no perquè no n’hagis viscut gairebé dos. No passis pena, només és el costum d’airejar mantes i edredons a prop de la castanyada que és quan la tradició diu que la tardor s’ha esvaït completament.
Fa una pila d’anys, en la indumentària i roba de llit, menaven quatre estacions, la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern, proveïdora cadascuna de sensacions i fenòmens atmosfèrics propis, però ara, amb el canvi climàtic, els que sou nouvinguts al planeta, només noteu dos tipus d’emanacions ambientals, la d’una llarga tardor amb espurnes d’un desaparegut hivern i la d’un estiu de dia i nit tropical salpicat d’una també desapareguda primavera.
Així doncs moixet, per costum i per si de cas, tindrem a mà la gruixuda manta, no sigui que una baixada sobtada del termòmetre causada per una guspira hivernal, de no estar preparada, ens faci agafar una calipàndria.