tempus fugit

L’astúcia i estultícia política que ha convertit al Sr. Rajoy, líder del PP, en el dolent de la pel•lícula i que tots els líders de la resta de partits (aquí no hi ha cap dona) volen abatre per les insistents negatives a debatre políticament, en lloc de judicialitzar-la, la qüestió del referèndum, malauradament resulta que aquests altres actors no aconsegueixen reunir l’estratègia (potent arma política que pot abatre totalitarismes) necessària per concloure el rodatge del film, amb el final triomfant de mítiques pel•lícules de cowboys, és a dir, amb el setè de cavalleria desfilant gloriós per la pantalla.
A quatre dies de l’1-O, trobades d’urgència com la de Podem al pavelló Siglo XXI de Saragossa, convocant una assemblea de càrrecs públics, si bé són d’agrair i molt d’agrair, acaben (segons alguns mitjans han dit) amb un dels bons de la pel•lícula, trucant al dolent perquè mogui el fil necessari que foragiti als ultra nazis i neonazis que, als afores del recinte, neguitosos de deixar anar l’irracional ira que arrosseguen des de la guerra civil contra tot allò que els fa ferum d’esquerres, d’independentisme i fins i tot de democràcia, esperaven que sortissin de la reunió celebrada per escridassar-los defensant la seva “una grande i libre” de sempre.
Sobtadament a només 4 dies de l’1’O, Semper idem (sempre els mateixos), Alea iacta est i para de comptar.
,