tempus fugit

Un dia més de desfer i refer les xarxes, a penes l’equivalent als dies que té un mes són els dels guanys dígens per sobreviure la resta de l’any.
Cada vegada manco són els que salpen amb els ormeigs preparats que han adobat i fermat entre pensaments, monòlegs, diàlegs que donen fé de la realitat.
El baix preu del producte de la mar que grans industries manufactureres congelen tot d’una, junt amb la contundent i forta distribució de multinacionals que el comercialitzen, beneficia econòmicament a la població que ja ens hem avesat a consumir-los, però si fa poc temps aquesta alteració del consum fresc pel congelat feia mal als pescadors locals, ara pràcticament, tret de puntuals nostàlgics hereus d’un petit patrimoni que els pot donar estabilitat (vés a saber fins quan), els ha ferit de mort.                                       Reconvertir-se, reinventar-se diuen com si això estàs a l’abast de tothom i fora tan senzill com bufar i fer ampolles o adobar, estendre i preparar les xarxes per l’endemà.